"Les relacions amb l'Estat espanyol després de la independència seran bones, serem aliats", afirma l'expresidenta de l'ANCVostès diuen que l'Estat espanyol no pot canviar la seva articulació. Per quina raó no es pot reformar?
Ens ho diu l'experiència. Nosaltres ho diem basant-nos en l'experiència. La història de Catalunya ha estat la història de voler canviar l'Estat espanyol i la conclusió és que no s'ha pogut. Principalment en aquests 40 anys de democràcia. Els intents han estat molts i variats. El pujolisme en realitat va ser això, ho va intentar. I la reforma de l'Estatut, també ho va ser, i va acabar amb la sentència contrària del Tribunal Constitucional. Ha quedat demostrat que no pot ser. Tots els intents de reforma han fracassat.
D'aquí surt l'aposta per la independència. Però la independència es fa contra Espanya?
No, en absolut. No fem la independència contra Espanya, ni contra el poble espanyol. Les relacions amb l'Estat espanyol seran bones, serem aliats. Volem la independència per tenir les eines per aconseguir que la gent aquí pugui viure millor. No ho fem a la contra, és una aposta en positiu, volem construir. Nosaltres respectem el poble espanyol, només faltaria. Però sí que és evident que necessitem tenir un Estat.
Si el 27-S hi ha majoria independentista, quines seran les primeres passes cap a la desconnexió que veurà el ciutadà?
Si guanya el Sí, a partir del dia 28 farem una declaració formal conforme Catalunya inicia el procés d'independència. La decisió es comunicarà a l'Estat espanyol i a la comunitat internacional, i s'obriran negociacions. Amb l'Estat i amb la Unió Europea. Seran negociacions sobre la independència. I a partir d'aquí es tirarà endavant el procés, amb passes que tenim ja estudiades. Es farà molta legislació per obrir el procés constituent i s'engegarà la preparació de la futura Constitució catalana.
I què passarà si el govern espanyol ho impugna al Tribunal Constitucional i aquest suspèn les decisions?
Passarà que el procés tirarà igualment endavant si tenim un mandat democràtic clar.
Hi haurà doncs desobediència política?
Nosaltres no en diem desobediència, sinó fer un exercici de sobirania. Catalunya farà un exercici de sobirania. I aquest es basarà en un mandat democràtic que precisament hauran donat els ciutadans a les urnes. La convocatòria del 27-S és per fer eleccions, no per fer un referèndum. Per tant, els partits s'hi presenten amb uns programes electorals. I els escollits per governar han de dur a terme el programa pel qual els van votar. Contra un mandat democràtic no hi ha res a fer.
Si la majoria independentista acaba depenent dels escons que tregui la CUP, això no complicarà les coses?
Nosaltres pretenen aconseguir la majoria absoluta, això està clar. Ara bé naturalment després del 27-S parlarem amb tothom. Això ho farem al marge de quina sigui l'aritmètica final. Com més diputats donin suport al procés d'independència, millor.
Li sorprèn que la CUP els critiqui a gairebé a cada míting? Ahir parlaven de futures "traicions"...
No és [només] la CUP. Són tots els partits els que ens critiquen. Aquestes eleccions són de tots contra Junts pel Sí, tots contra un. És natural perquè tots volen guanyar. Però jo trobo a faltar arguments de pes en aquest debat.
Passem a una altra qüestió. Quan Espanya estava a punt de perdre Cuba el 1898 li va oferir l'autonomia 'in extremis'...
Bé, segons alguns llibres ho va fer quan de fet ja l'havien perduda.
Sí, bé, però tenen aquest patró històric. Veuen les negociacions com una concessió dolenta, no pacten, però si perden reaccionen a corre-cuita. Què passarà si l'Estat espanyol actua amb Catalunya com va fer a Cuba i posa sobre la taula alguna oferta a la desesperada?
Però quina oferta si no és la independència? No res, ja no ens serviria. Ja estem en una altra etapa. Això ja ha passat. Tenien dècades i dècades per fer una oferta, per proposar un Estat espanyol diferent, i no ho van fer. Ara ja és un altre temps, les coses van per un altre camí.
Junts per Sí és una llista electoral on per primera vegada els partits polítics hi apareixen en minoria. Hi tenen un important pes les persones independents. Per què ho han fet així?
És que aquestes són unes eleccions absolutament excepcionals, i per tant la nostra llista unitària també és excepcional. És una candidatura transversal que recull un ampli ventall de sensibilitats, destinada a aconseguir la independència. Que hi hagi gent tan diversa demostra l'excepcionalitat del moment. En realitat a la llista el que som és 135 persones, cadascuna fent la nostra aportació, per fer realitat l'objectiu de la República catalana.
Vostè és la número 2 de la llista. Quin paper tindrà Carme Forcadell al nou Parlament?
Ui, això no ho sabem. No n'hem parlat. Ara estem tots concentrats en la campanya electoral, i en la voluntat d'aconseguir una àmplia majoria del Sí. Ara ens cal, abans que res, el mandat democràtic que atorgaran les urnes.
Font: elMón.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada