És en aquest marc que cal situar l'estratègia política i judicial de l'Estat espanyol amb Catalunya. Una cosa és la campanya, en la qual s'està posant tota l'artilleria verbal i tots els contactes diplomàtics per atacar els defensors de la independència amb discursos més o menys amenaçadors o catastrofistes. L'altra, especialment reveladora perquè denota que són conscients de la possibilitat de fracassar en la campanya, és la feina de laminació que, des de fa mesos, estan portant a terme els aparells de l'Estat per anar retallant l'autonomia catalana i situar-la en un punt de regressió des del qual es pot cedir però amb marge per mantenir-se lluny del punt on l'Espanya centralista començaria a perdre-hi.
Per entendre'ns, si al cove català hi havia vint peixos, l'Estat n'ha repescat quinze. Si el 27-S perd l'independentisme, acabarà de fer net dels cinc que queden. Si guanya l'independentisme, tard o d'hora s'asseurà a parlamentar i oferirà primer un peix, després cinc, si convé fins i tot deu. En realitat, però, no estarà cedint en res que no fos ja al cove català abans d'iniciar-se el conflicte. Hi pot haver algun incaut a la banda catalana (es digui o no Duran) que es pensi que els tractes en aquests termes hauran estat productius i que l'Estat haurà rebut prou pressió per haver de cedir. Caldrà veure qui cau a la trampa, perquè una victòria electoral del sí serà no pas un mandat per negociar un encaix sinó per pactar una separació. Però, d'entrada, és positiu veure com a l'altra banda ja prenen posicions per asseure's a la taula.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada