Miquel Calçada: «No podem fallar: farem el vot de la nostra vida»

Imaginem junts aquest país d’aquí a vint anys. Com serà? Si guanya el no, anirem enrere. Molt enrere. Per tant, podem pensar que la Catalunya d’aquí a vint anys serà un país espantat, al qual hauran pres el poc autogovern que ara tenim. La nostra economia no haurà pogut resistir l’ofec i l’escanyament miserable de tantes dècades. Dependrem d’un estat autoritari que haurà fet moltes lleis regressives i que haurà fet servir el tribunal constitucional per liquidar la nostra sobirania.

La guardiola de les pensions que el govern espanyol malgasta comprant deute potser s’haurà acabat. Potser tindrem uns quants representants nostres impedits de fer política a causa de querelles injustes. El català no serà llengua vehicular a l’escola.

Els catalans ens sentirem decebuts i enganyats i una nova generació començarà a pensar que potser s’hi ha de fer alguna cosa. I n’hi haurà uns quants que tornaran a dir que potser serà millor esperar vint anys més i condemnar dues generacions més a viure malament. A viure en l’enorme injustícia de tenir un estat que ens va a la contra.

Penseu en això. Penseu en aquest país desfet d’aquí a vint anys. Hi ha una altra opció. Una altra possibilitat. Pensem en un país que ha aconseguit les eines imprescindibles de la sobirania. Penseu en un estat modern i eficient, al servei de totes les persones. Penseu en vint anys de gestió pròpia dels nostres recursos i penseu en la gran prosperitat que haurem guanyat.

I ara penseu en la justícia social que podrem fer amb aquesta prosperitat. Penseu en un estat del benestar com el dels països més avançats d’Europa. Penseu en un país amb les pensions garantides i molt més altes. Penseu en un país amb una llengua pròpia salvada i amb veu al món. Penseu en un país de la Unió Europea responsable, compromès, solidari, que participa a Europa i, atenció, que s’ha convertit en un dels millors aliats d’Espanya al món.

Penseu en la nostra bandera a les Nacions Unides. I en el president que tinguem d’aquí a vint anys –del partit que sigui– parlant a l’assemblea general de les Nacions Unides. Penseu en un país amb una educació de qualitat per a preparar els millors. Penseu en un país net de corrupció i amb polítics que passen comptes al parlament. Penseu com viurem sense insults ni amenaces.

I ara digueu-me, quin futur preferim?

Perquè ara votem això. No votem cap altra cosa. Ara no votem per reformar la constitució espanyola. Ara votem per decidir si volem tenir la constitució catalana. Per això és tan important que aquesta vegada deixem estar les altres coses de banda. Ara no hi ha esquerres ni dretes. Perquè anem junts. Liberals i socialdemòcrates. Socialistes i demòcrata-cristians. Ecologistes i conservadors. Anem junts. Tots junts.

Només hi ha una idea: volem fer possible aquest somni de tanta gent? Doncs només tenim una opció: hem de fer que guanyi el sí. Hem de fer que Junts pel Sí tingui la majoria necessària perquè Europa i el món ens reconeguin.

Els catalanistes de tots els partits ara han de sumar esforços. La gent que estima aquest país ha de saber que si voten un partit que es posa al costat del no el seu vot es comptarà com un vot del no.

La nit del 27, el senyor Mariano Rajoy comptarà vots. I farà dues llistes. Els vots del sí. I tots els vots que no siguin del sí seran comptats com a nos pel govern espanyol.

De veritat que la gent catalanista d’Unió vol ser comptada com a vot del no? Voleu dir que la gent catalanista d’aquell PSC catalanista que va liderar Pasqual Maragall vol ser comptada com a vot del no? De debò que la gent catalanista que té l’herència d’aquell PSUC catalanista, inclusiu, aquell PSUC de l’Antoni Farrés vol que el seu vot compti com un no?

Això és el que us proposo: expliqueu-ho a tothom. Tothom ha de saber que aquesta vegada és diferent. Per una sola vegada deixeu de banda partits, ideologies o matisos. O ets del sí i votes que sí, o el PP et posarà a la llista del no.

A les eleccions que hi ha cada quatre anys a tots els països democràtics es decideix qui governa. De vegades governen uns. De vegades governen uns altres. I moltes vegades governen junts els uns i els altres perquè el país ho necessita. Això passa cada quatre anys. Però unes eleccions com aquestes només passen una vegada. Una vegada i mai més. I les tenim ara, el 27 de setembre. Per això diem que el dia 27 farem el vot de la nostra vida.

Perquè és una gran oportunitat per a fer tot això que volem fer, tot això que sabem fer, tot això que podem fer si som majoria. Depenem d’això. Uns altres depenen d’una sola cosa: que tinguem por. Però la nostra llibertat depèn d’una sola cosa: que anem a votar.

No podem fallar. Digueu als vostres amics i als vostres familiars, digueu a tothom que aquesta vegada votem per decidir quin futur tenim, per decidir si ens hem de rendir davant les amenaces, davant de les mentides, o si podem fer un país molt millor.

Tota la meva vida he esperat aquest moment. Tota la vida he volgut poder votar això que ara votarem. I a sobre no ho faré sol. Ho faré amb una gran majoria que encara ha de créixer molt més. Ho faré amb vosaltres. Si ho fem junts, ho farem bé.

Per tant, gaudim d’aquests moments previs ara que ja veiem el cim, i que el tenim a tocar. No ens fallem. Aconseguiu cadascú uns quants vots. Cadascú, d’un en un. Fem tots el vot de la nostra vida perquè, com si es tractés del futbol, s’ha acabat l’escalfament. El 27-S comença el partit, a una sola volta. I el juguem a casa. Fem-ho ara. Fem-ho junts.

Font: Vilaweb.cat