Però no n'hi ha prou d'indignar-nos; ara ja no. Catalunya, en termes polítics, ja ha deixat de ser una simple comunitat autònoma d'Espanya, sotmesa per tant de manera inexcusable a la rigidesa del règim legal espanyol. Catalunya va proclamar la pròpia sobirania amb una històrica declaració del parlament, però sobretot Catalunya va exercir la sobirania el 9-N. El 9-N les institucions i el poble de Catalunya van emprendre de manera rotunda el camí de la construcció d'una legitimitat pròpia, i ara tot allò que fem té un sentit diferent —a dins del país i fins i tot a fora, com tan bé ha entès el parlament de Dinamarca.
Per això, en vista d'aquesta agressió intolerable al sistema educatiu català i a la convivència, l'única posició que no podem adoptar és justament la d'acatar les sentències. La legalitat catalana ens empara i és responsabilitat del govern, del president Mas i de la consellera Rigau trobar ràpidament la millor manera possible, en termes tècnics, de no aplicar les sentències en cap aula del país, en cap ni una.
És responsabilitat seua, és una responsabilitat directa del govern de Catalunya. I no pot haver-hi ni una sola excusa per a no assumir-la. És incomprensible i totalment incongruent que el mateix president i la mateixa consellera que van tenir el coratge polític d'assumir les conseqüències del 9-N ara no encapçalen la resposta en favor del sistema educatiu, per a evitar l'aplicació del manament judicial.
És clar que cal una resposta tècnicament impecable, una resposta que no obligue mestres ni pares a convertir-se en herois individuals. No tinc prou coneixements per a saber quina podria ser. Però, com a ciutadà, sé que l'única resposta que no podem acceptar és anar dient a cada escola que s'adapte.
Perquè la dimensió de l'afer supera amb escreix l'àmbit escolar. Tal com explica perfectament el Consell Assessor per a la Transició Nacional, cal anar impulsant desconnexions parcials del sistema legal espanyol perquè en el moment de la proclamació de la independència el funcionament del nou estat s'haja assentat tant com siga possible. Doncs bé, poques desconnexions hi haurà que reben un suport tan majoritari del país com la defensa del model català d'educació, plasmat en llei pel nostre parlament.
En conseqüència, ara és el moment de continuar demostrant que, com es féu palès el 9-N, Espanya ja no pot imposar les seues lleis a Catalunya. Ara és el moment de continuar construint la sobirania. I per tant ara és imprescindible que el president de la Generalitat i la consellera d'Educació, amb el concurs lògic del parlament, indiquen a la ciutadania quina és la millor manera de fer valer la legalitat catalana per a contrarestar l'agressió del ministre Wert. No tenen cap excusa per a no fer-ho. No poden tenir cap raó per a no fer-ho. Ningú no podria entendre que no ho fessen.
Font: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada