dimarts, 5 de maig del 2015

Manuel Pérez Nespereira: «La creació d'un Estat com a oportunitat»

Certament les enquestes són enquestes, i són les eleccions allò que realment determina el punt en què es troba cada societat i el rumb que vol donar al seu projecte col·lectiu.

Tanmateix, de les darreres enquestes publicades semblaria que l'aparició de moviments polítics, aliens al sistema de partits creat durant la transició, introdueix un punt d'inflexió, a la baixa, del que entre tots hem donat en anomenar procés sobiranista. Cal dir, en primer lloc, que la novetat, o no, d'un moviment polític rau en el seu pinyol ideològic. De canvis d'aparença, han hagut, hi ha i hi haurà; forma part consubstancial del que molt bé es definia a El Gatopardo: canviar-ho tot per que res no canviï. Semblantment, dins un mateix embolcall podem trobar un producte absolutament diferent. Al cap i a la fi, tant la primera eruga, com la gairebé acabada papallona, s'amaguen dins el mateix capoll.

Així, determinats projectes polítics, malgrat l'"antigor" de les seves sigles esdevenen, a la pràctica, molt més innovadors que d'altres acabats de néixer, perquè la transformació que proclamen va molt més enllà de la imprescindible regeneració cosmètica del sistema espanyol. En aquest moment, promoure un assalt per via caudillista al poder central, no deixen de ser romanços.

L'Estat espanyol s'ha construït des del privilegi d'uns pocs, i les opressions socials i nacionals suportades per la majoria. Un projecte extractiu com el articulat al voltant de Madrid (com a concepte) no es modificarà més que des del seu enrunament total, car, altrament, romandrà aquesta oligarquia, el nervi que forma les bigues de suport, més enllà de les parets i terres que l'embolcallen en forma d'institucions, partits i demés additaments.

Moviments suposadament revolucionaris fa quatre dies, han retut vassallatge al monarca espanyol, han renunciat a manifestar-se en favor de la República, i han aigualit fins a tal punt la seva retòrica anticapitalista, que un, honestament, ja no sap on són. D'altres, amb envasos nous, o repeteixen el discurs ja escoltat, però amb la pàtina de la puresa virginal, o pretenen estructurar un discurs global a partir d'actuacions imprescindibles(la part engrescadora del projecte), però sense generar una imatge de conjunt. I, en tots aquests casos, rebutjant el procés, o procurant mantenir una volguda indefinició.

Allò que aportava, i aporta, el procés sobiranista al conjunt dels ciutadans de Catalunya és l'oportunitat de bastir de zero l'arquitectura social. No es tracta de reemplaçar façanes, sinó de construir un nou marc polític i institucional des dels basaments. I la base primera del nou edifici ha de venir de la política local.

El 24 de maig no ens limitarem a pronunciar-nos sobre els polítics i les opcions ideològiques peque han de gestionar un model municipal depenent de la legalitat espanyola. En posar el nostre vot a les urnes, paral·lelament amb la determinació de la política que volem veure implementada als nostres barris i ciutats, també estem indicant si cal continuar amb aquesta dependència d'una legalitat aliena a nosaltres, o si optem decididament per començar el trencament amb un Estat en que no hi cabem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada