El mateix concepte de performances es pot aplicar als animals: així una magosta, un mamífer amb un sistema neurològic superior, en un enfrontament sempre triomfarà sobre una cobra, un rèptil de reaccions més lentes, encara que el seu ullal injecti verí.
El nou president de l'ANC ens proposa l'ampliació de la base social de la independència com a objectiu més urgent. L'argumentari més poderós el proper cicle electoral ha de ser comparar les performances de futur Regne d'Espanya i de la República Catalana. Hem de contrastar quins resultats poden proporcionar cadascuna de les seves estructures econòmiques, socials, polítiques i culturals.
Per guanyar la més àmplia majoria per la independència ha d'insistir en els futurs antagònics que poden oferir el Regne d'Espanya i la República Catalana a partir de les diferències en cada una de les seves estructures bàsiques. Així en el sistema polític cal contraposar els segles de règims autoritaris espanyols que van començar amb la creació de la Inquisició i l'expulsió dels jueus i van culminar amb les dictadures militars del segle XX.
En canvi, Catalunya va tenir una tradició parlamentària fins l'any 1714 i un fort arrelament republicà als segles XIX i XX. Pel que fa a la desigualtat social, cal ressaltar el domini dels grans latifundistes i oligopolistes a l'Estat espanyol i el repartiment de la propietat familiar a Catalunya i una industrialització basada en la petita i la mitjana empresa.
En el camp econòmic, que amb la crisi té una enorme importància, el Regne d'Espanya s'ha modernitzat de manera superficial gràcies al consum, els serveis i la construcció, però la seva estructura productiva ha continuat molt feble, amb molt poca indústria. En canvi Catalunya té una base industrial sòlida, una agricultura de valor afegit exportadora i un turisme internacional de primer ordre. Per aquestes raons estructurals Espanya només pot oferir un futur econòmic basat en una alta taxa d'atur i la devaluació interna, és a dir, salaris baixos, precarització i retallades de l'Estat del benestar. En canvi Catalunya està preparada per trobar un lloc com a país avançat, amb productes industrials d'alta tecnologia, en la nova divisió internacional del treball de la globalització.
En aquest discurs cal anar més enllà de l'economia i relligar els antagonismes estructurals entre Catalunya i Espanya amb la nostra identitat nacional i cultural. Hem de recordar que els catalans han creat la seva agricultura, la seva indústria i els seus serveis avançats gràcies al seu propi esforç, a la seva capacitat d'iniciativa, de treball i d'estalvi. Catalunya no té riqueses naturals, ni grans planes agrícoles, ni mines, ni pous de petroli, ni està situada en un centre estratègic del comerç internacional. Com va ressaltar Carles Pi i Sunyer, l'aptitud econòmica de Catalunya s'ha fonamentat en el factor humà.
És a dir en una identitat i un sistema de valors que enalteix l'esforç, la igualtat social, la llibertat, la democràcia, l'educació i la cultura, i que hem mantingut contra els intents d'assimilació del Regne d'Espanya. Les generacions d'immigrants que han vingut a casa nostra, expulsades dels seus pobles per cacics i oligarques, han acabat fent seva la nova cultura i compartint el nou sistema de valors sense ser-ne molt conscients, tal com va explicar Paco Candel, per evitar aquest procés d'integració, que l'autor d'Els altres catalans atribuia a una força tel·lúrica, l'Estat espanyol vol desmuntar la immersió lingüística. Vol dividir el nostre poble per continuar sotmetent-lo amb la vella màxima romana: divide et impera.
Espanya no té les estructures democràtiques, econòmiques i culturals per oferir un futur digne en un món globalitzat. Només la independència pot oferir aquesta esperança al 50% del joves que estan en atur, als milers de persones que han estat desnonades de les seves llars, a la gran quantitat de persones que han patit les retallades dels serveis públics. En aquest futur esperançat hem de centrar el nostre discurs.
L'independentisme ha assolit la majoria social quan ha insistit en els greuges que ens ocasiona el dèficit fiscal o la manca d'infraestructures. Ens hem estancat quan em començat a discutir com respondre a les prohibicions espanyoles, si llista única, si eleccions plebiscitàries o constituents. Aquests debats només interessen els ja convençuts i faciliten la feina a les televisions espanyoles i altres mitjans de comunicació que ens bombardegen cada dia.
Les performances estructurals de Catalunya constitueixen un fonament solídissim per un discurs compartit que abasti des de CDC a la CUP, passant per ERC. Aquest fons provinent de la història, de la democràcia i de la propietat repartida ens apropa a les condicions dels petits països del nord d'Europa. En tots ells hi hagut fortes lluites polítiques, socials i culturals, (les "kulturkamfs") en els darrers segles. Les forces de dretes i d'esquerres, les patronals i els sindicats tenen enfrontaments greus.
Totes aquestes pugnes han generat les nacions del món amb un nivell més alt d'educació i cultura, amb una democràcia més transparent i de més qualitat, amb menys desigualtats socials, amb el més alt nivell de vida, amb el major respecte al medi ambient. Aquesta és la gran esperança de futur que ofereix la independència a tots els catalans, a totes les classes socials, a totes les edats, a les persones de totes les procedències.
La República Catalana en situarà, en pocs anys, en aquest grup de països. En canvi segles d'història ens mostren que el Regne d'Espanya és irreformable, de manera molt especial en la seva relació amb el poble català. Aquest és relat comú que ens mantindrà units a l'ampli espectre dels defensors de la independència i que atreurà al nostre consens als partits catalans que encara no han fet el pas.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada