No se’ns atorgarà la llibertat externa més que en la mesura exacta en què haguem sabut, en un moment determinat, desenvolupar la nostra llibertat interna. (Mahatma Gandhi)

divendres, 15 de maig del 2015

Miquel Sellarès: «No és Wert ni Fernández Díaz, és l'Estat. Ho enteneu?»

Fa molts mesos, potser anys, que la nostra classe política dirigent i la societat civil hauria d'haver perdut la innocència en el procés nacional que estem duent a terme. I crec que és bo que, aprofitant aquesta tribuna, avui digui quatre coses que clarifiquin el recorregut dels propers mesos.

U: l'Estat no té voluntat de cedir ni un pam en el reconeixement nacional, cultural, polític i lingüístic de la nostra nació. I si en aquests moments no fóssim al segle XXI, al 2015, i fóssim 40 anys enrere, la "cabra" baixaria per la Diagonal i els escamots de l'extrema dreta farien una gran operació de guerra bruta.

Dos: som a Europa, per sort i per desgràcia. I som a l'OTAN, també pel mateix. Formem part del món occidental. I a més, Catalunya per ella mateixa i per la importància de la seva capital, Barcelona, és al món i és visitada per milions de persones de moltes nacions. Avui, ni l'Estat ni les seves clavegueres no poden fer allò que voldrien i desitjarien.

Tres: van començar per creure, l'Estat, que tot plegat era un sufflé, i que amb quatre operacions de desprestigi i manipulació, com l'afer Pujol, el sufflé baixaria i tot tornaria al punt d'un país un tant diferenciat com Catalunya però messell i controlable. Controlable per una elit de poderosos els quals el seu negoci primordial és servir Espanya i beneficiar-se'n.

Quatre: però no ha sigut així. I mobilització rere mobilització --sobretot el 9N-- vam demostrar que el terra i el sostre del sobiranisme avança i es consolida. I a més, amb tota normalitat, una gran part del país s'ha deconnectat de l'Espanya imperial, del seu imaginari col·lectiu, i se n'ha adonat que Espanya és un Estat fracassat, principalment per culpa d'ella mateixa, que no ha sabut conèixer les característiques de la seva composició plural nacionalment, políticament, culturalment i lingüísticament.

Cinc: però ells es creien que repetint l'operació que s'ha fet a les Illes i el País Valencià (ara en perill), a Catalunya, s'acabaria amb la reivindicació nacional catalana. I el tret, una vegada més, els ha sortit per la culata. Els principals promotors de l'independentisme català tenen noms propis: Rajoy, Margallo, Wert i Fernández Díaz (entre d'altres).

Els catalans, el Govern de la Generalitat i el sobiranisme no s'han de creure que Wert i Fernández Díaz actuen individualment i sense programa ni estratègia comunes. Aquests dos nefastos personatges són simplement dos soldats del projecte nacional espanyol que, junt amb d'altres i fins al 27S, faran de tot i més, el possible i l'impossible, per abortar un mandat democràtic sortit de les urnes, cap a la independència.

Deixem-nos, doncs, de sorpreses. Estiguem preparats pel pitjor. Posem-nos el casc i les ulleres de protecció i avancem decididament cap a una estratègia pacífica, responsable i democràtica. No fem cas de cap provocació. Si ens deixem atemorir en aquestes properes setmanes, ens hi jugarem el futur. Si caminem junts, agafats de la mà i sense por, sense immutar-nos davant els atacs que es produiràn, segur que el dia 28 de setembre veurem a l'horitzó una Ítaca de llibertat i justícia social.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada