U: l'Estat no té voluntat de cedir ni un pam en el reconeixement nacional, cultural, polític i lingüístic de la nostra nació. I si en aquests moments no fóssim al segle XXI, al 2015, i fóssim 40 anys enrere, la "cabra" baixaria per la Diagonal i els escamots de l'extrema dreta farien una gran operació de guerra bruta.
Dos: som a Europa, per sort i per desgràcia. I som a l'OTAN, també pel mateix. Formem part del món occidental. I a més, Catalunya per ella mateixa i per la importància de la seva capital, Barcelona, és al món i és visitada per milions de persones de moltes nacions. Avui, ni l'Estat ni les seves clavegueres no poden fer allò que voldrien i desitjarien.
Tres: van començar per creure, l'Estat, que tot plegat era un sufflé, i que amb quatre operacions de desprestigi i manipulació, com l'afer Pujol, el sufflé baixaria i tot tornaria al punt d'un país un tant diferenciat com Catalunya però messell i controlable. Controlable per una elit de poderosos els quals el seu negoci primordial és servir Espanya i beneficiar-se'n.
Quatre: però no ha sigut així. I mobilització rere mobilització --sobretot el 9N-- vam demostrar que el terra i el sostre del sobiranisme avança i es consolida. I a més, amb tota normalitat, una gran part del país s'ha deconnectat de l'Espanya imperial, del seu imaginari col·lectiu, i se n'ha adonat que Espanya és un Estat fracassat, principalment per culpa d'ella mateixa, que no ha sabut conèixer les característiques de la seva composició plural nacionalment, políticament, culturalment i lingüísticament.
Cinc: però ells es creien que repetint l'operació que s'ha fet a les Illes i el País Valencià (ara en perill), a Catalunya, s'acabaria amb la reivindicació nacional catalana. I el tret, una vegada més, els ha sortit per la culata. Els principals promotors de l'independentisme català tenen noms propis: Rajoy, Margallo, Wert i Fernández Díaz (entre d'altres).
Els catalans, el Govern de la Generalitat i el sobiranisme no s'han de creure que Wert i Fernández Díaz actuen individualment i sense programa ni estratègia comunes. Aquests dos nefastos personatges són simplement dos soldats del projecte nacional espanyol que, junt amb d'altres i fins al 27S, faran de tot i més, el possible i l'impossible, per abortar un mandat democràtic sortit de les urnes, cap a la independència.
Deixem-nos, doncs, de sorpreses. Estiguem preparats pel pitjor. Posem-nos el casc i les ulleres de protecció i avancem decididament cap a una estratègia pacífica, responsable i democràtica. No fem cas de cap provocació. Si ens deixem atemorir en aquestes properes setmanes, ens hi jugarem el futur. Si caminem junts, agafats de la mà i sense por, sense immutar-nos davant els atacs que es produiràn, segur que el dia 28 de setembre veurem a l'horitzó una Ítaca de llibertat i justícia social.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada