Si a algú li diguessin que un President (el 129è de la història de Catalunya), una vicepresidenta i una consellera d’un govern elegit democràticament són jutjats per promoure un procés participatiu per conèixer l’opinió de la ciutadania.
Si a algú li diguessin que ho fan en compliment d’un programa electoral i unes resolucions aprovades al Parlament, per tant, per mandat democràtic.
Si a algú li diguessin que un dilluns del mes de febrer, a les 8 del matí, més de 50.000 persones es van concentrar a les portes del Tribunal Superior de Justícia per donar suport pacífic i cívic als encausats cridant consignes com : #9Nsomtots o Jo m’autoinculpo.... en nom dels més de 2’3 milions de persones que van participar i votar el 9 de novembre de2014.
Si a algú li diguessin que tot això està passant al segle XXI en un estat del primer món i democràtic dins de la Unió Europea.
Si algú li diguessin que durant l’interrogatori judicial la bandera espanyola que onejava a l’exterior de l’edifici estaria penjant d’un fil i ha de ser reposada provocant durant uns minuts que simbòlicament l’única bandera onejant al Palau de Justícia fos la catalana.
Si a algú li diguessin que en un principi els nou fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van decidir per unanimitat no presentar la querella contra Artur Mas i que no va ser sinó actuant a les ordres del fiscal general de l’Estat, que van presentar la querella.
Si a algú li diguessin que tot això forma part d’un guió cinematogràfic classificat com a “ficció política”.
Possiblement aquest “algú” s’ho creuria. Però NO, això que expliquem és veritat, està passant i va cada dia a més. És per això que obertament diem que la REALITAT supera la FICCIÓ i que l’Estat espanyol té un greu problema a ulls del món de relat democràtic i d’independència de poders quan s’està fent un judici polític.
El problema sistèmic d’Espanya és la manca de visió i cintura política, la persistència de l’esperit colonial que el fa actuar per imposició, la persecució de les idees i de la llibertat d’expressió. És un estat que no afronta la REALITAT existent, encara que no els agradi, i que no entén que quan la REALITAT es converteix en “causa” és quan es canvien les coses i es genera consciència i inconformisme i llavors la gent ha d’optar entre acció o resignació , entre dependència decadent o l’anhel d’independència.
Font: in.directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada