Empar Moliner: «Espera’t, que ja hi vaig jo»

La Inés Arrimadas va anar a veure la Soraya Sáenz de Santamaría a Madrid, per -finalment- solucionar els problemes (els reals) dels catalans. Segons ens informa la premsa, “li ha fet dues peticions bàsiques: que es millori el finançament autonòmic i que s’inverteixi en infraestructures com ara el corredor mediterrani o la xarxa de Rodalies”. Però, segons ens informa la premsa, també, l’altra li ha dit que això de les inversions en infraestructures ja s’ho mirarien, però que d’això altre del finançament, ni parlar-ne. No oblidem que fa uns dies en Rajoy va admetre que no podia oferir un nou pacte fiscal a Catalunya perquè això seria “un desastre per a Espanya”. Que és com dir que no pots deixar de munyir la vaca per molt seca que la tinguis, perquè si no t’hauràs de passar a la llet de soja.

Que la Sáenz de Santamaría digui que això de les infraestructures s’ho miraran és com no dir res. Fa anys que ho diuen, fa anys que ho pressuposten i fa anys que no ho compleixen. I, en canvi, que digui que del finançament “ nasti de plasti” (faig servir la genial expressió vuitantera de l’Homs) és molt revelador. ¿No s’ho esperava l’Arrimadas? ¿De veritat es pensava que aniria allà, l’hi demanaria i l’altra li contestaria que “ Oye, vale, pues que sí ”? Si això hagués de passar (que no passarà), no seria ella la Bernadette encarregada de propagar el miracle. Seria algú del PP català.

M’alegra, no cal dir-ho, que els de Ciutadans reconeguin que Catalunya no pot continuar ni amb aquest sistema econòmic que ens té xuclats com un coll de pollastre, ni amb aquestes infraestructures que haurien fet arribar tard fins i tot Phileas Fogg. Però em descoratja que es pensin que anant a Madrid a “dialogar” podran aconseguir, a base de carisma, que torni algun duro més dels que els enviem. La cara de l’Arrimadas era reveladora, a la sortida de la improductiva reunió. Si de veritat considera que necessitem el que va anar “a demanar”, no té més remei que fer-se indepe.

Font: ara.cat