La Fiscalia és "fluixa" quan es tracta d'investigar la corrupció i donar-li el control de la instrucció de les causes suposa "un risc enorme". Els fiscals "són febles, sotmesos amb plaer al control del poder polític" i estan "obsessionats" amb l'obediència cega i la jerarquia.
Qui fa aquesta descripció no és d'un independentista convençut ni un antisistema radical, sinó la jutgessa Mercedes Alaya, fa uns dies, en unes declaracions al diari El Mundo. Alaya és l'encarregada de jutjar un dels casos de corrupció més grans de la història recent europea, la dels ERO d'Andalusia, que podrien superar els 4.000 milions d'euros defraudats.
Resulta revelador que el judici a l'expresident Mas i les conselleres Ortega i Rigau s'hagi substanciat en temps rècord i que altres processos judicials de més magnitud jurídica, més repercussió social i més perjudici material triguin anys en substanciar-se, quan no són directament arxivats com les denúncies contra l'exministre Fernández Díaz.
La Justícia espanyola no ha estat capaç de jutjar ni un dels crims del franquisme. Ni un de sol. Els jerarques responsables directes de la repressió i els assassinats que es van perllongar fins al final del règim no només han gaudit d'una impunitat total, sinó que s'han beneficiat de pensions i prebendes, de cotxes oficials i xofers, d'empreses bastides sobre l'espoli perpetrat durant dècades.
No només ha protegit criminals propis, sinó que també ho fa amb genocides estrangers. El digital El Español explicava el cas de l'excoronel argentí Rodolfo Wagner, reclamat per la justícia del seu país per desenes d'assassinats, tortures i desaparicions. L'Audiència Nacional ha decidit que aitals delictes han prescrit, i n'ha denegat l'extradició. I és només un cas de tants.
Una justícia que és i ha estat el braç executor de les polítiques repressives i antidemocràtiques de l'Estat. Ja sigui tancant diaris, negant-se a investigar tortures, arxivant causes a pesar d'indicis flagrants de delicte, i ara, sotmetent a judici penal a càrrecs electes que es van atrevir a desafiar l'Estat i van donar la veu al poble.
Algú troba estrany que segons el Fòrum Econòmic Mundial, la percepció d'independència de la Justícia espanyola estigui al lloc 97 del rànquing, immediatament després de Bolívia, Costa d'Ivori i Tanzània?
El que espanta l'Estat és l'exercici del dret a decidir, i fa servir la justícia per intentar anorrear-lo. El 9N Catalunya va desconnectar de facto de la legislació espanyola, i l'Estat va veure com durant 24 hores perdia el control del territori i de la seva població. Aquesta és la nostra força. Aquesta serà la nostra victòria.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada