«S'han acabat les giragonses. El que des de Catalunya veiem com un divorci, des d'Espanya es veu com una amputació. No hi ha diàleg previ possible»Aquest cap de setmana, a Madrid, es van acabar les mínimes esperances de comprensió mútua que quedaven entre Catalunya i Espanya. Si algú albergava l'esperança d'un diàleg o una negociació que permetés resoldre el conflicte polític més greu del sud d'Europa, que s'ho tregui del cap.
Al congrés de Podemos vam veure com l'únic líder que semblava entendre amb més o menys dificultats el que passa a Catalunya perdia de manera contundent el pols pel control del partit. Íñigo Errejón, que admetia que els catalans tenim el dret d'autodeterminar-nos sense permís de ningú, ha estat doblegat per un Pablo Iglesias que no veu amb bon ulls un referèndum no pactat.
Ja ho va dir el líder del partit a Catalunya: No veuen cap altra solució per a Catalunya que esperar que Podemos tingui majoria absoluta a Madrid. Si sou dels que volen la República Catalana en aquest segle, aquesta opció no és la vostra.
L'altre cop mortal a qualsevol possibilitat d'entesa prèvia la va donar Mariano Rajoy, que va deixar-se de giragonses i va posar negre sobre blanc a la principal divergència entre el sobiranisme i l'unionisme, que fa impossible el diàleg: el que uns veuen com un divorci, per als altres és una amputació.
Com fer entendre que volem un divorci amistós a algú que pensa en el seccionament d'una extremitat? “Un procés de secessió és una amputació terrible que no hi ha cirurgià que salvi”, diu Rajoy. Ja se sap, el membre amputat es mor irreversiblement sense estar unit al cos, perquè a més a més el membre no pot actuar ni pensar per si mateix. Qui pensa en un cos és el cap, i a Espanya –ho sap tothom– el cap és Madrid.
No hi ha res a fer. El diàleg previ a la ruptura és impossible. I probablement després també ho serà. Cada cop sembla més previsible una resposta repressiva i erdoganiana de l'Estat. La sentència del 9-N en serà un tastet. L'única resposta possible des de Catalunya serà la mobilització constant i la resistència pacífica i tenaç de la ciutadania. Preparem-nos.
Font: NacioDigital.cat
Em temo que Germà Capdevila te raó. Que la resposta repressiva de l'estat serà de l'estil Erdogan, segur, però que puguem mantenir la nostra aptitud tan immaculada com fins ara, ho dubto molt! Tard o d'hora saltarà una espurna i tindrem un ball de bastons important! Tant de bo els nostres polítics tinguin la intel·ligència necessària i nosaltres la paciència que ens ha portat fins aquí! Ara el tenim a tocar. Endavant República!!
ResponElimina