Toni Soler: «Gibraltar del nord»

REVULSIU. Es podria afirmar -amb alegria o amb pena, segons els casos- que l’estat espanyol ha renunciat a seduir el catalanisme majoritari, a incorporar-lo a un projecte basat en el respecte mutu i la pluralitat. Però dient això faríem curt; l’Estat, o el sistema, o el règim (com es vulgui dir), va encara més enllà: ha decidit utilitzar Catalunya com a arma electoral i com a revulsiu patriòtic. No importa la ferocitat i la constància amb què es proclami l’espanyolitat dels catalans: a la pràctica, dins de l’organisme hispànic, som un factor extern, una tumoració; també una màcula en l’orgull ferit d’un vell imperi. Un Gibraltar del nord. Per això el 27-S no s’interpreta a Madrid com una votació, sinó com un afront que no pot quedar impune. No s’hi val el diàleg, sinó la unitat nacional i el sentit d’estat (que inclou la tolerància envers certs mètodes que democràticament no passen la prova del cotó fluix). És trist haver-ho d’afirmar, però la majoria sobiranista catalana rep de l’Estat la mateixa consideració que rebia ETA.

MONCLOA. Així veiem Mariano Rajoy afrontant el desafío secesionista (per dir-ho com diu la premsa del règim, la d’aquí i la d’allà) amb totes les forces polítiques catalanes i espanyoles, excepte els guanyadors del 27-S, que estan cridats a formar govern! (si mai se’n surten). Albert Rivera, que com és natural necessita mostrar una dosi extra de patriotisme, ha comparegut davant dels seus aduladors i mecenes dient que “España no se toca ”, la frase que més repeteixen els legionaris a les tavernes de Ceuta. El PSOE s’ha afegit a aquesta mena de Junts pel No sense cap recança, perquè davant del bé suprem no hi ha diferències que valguin. Chacón i Fernández Díaz, de cara al 20-D, són candidats intercanviables. A Catalunya d’això se’n diriapensamiento único i cortina de fum contra la corrupció. Allà és sentit d’estat. Per cert, Duran i Lleida també passarà per la Moncloa, en representació d’ell mateix. Pel que sembla, qualsevol pot parlar del que passa a Catalunya, excepte els legítims representants de la majoria.

VERGONYES. Aquesta mena de numerets poden ser útils en una campanya electoral, i potser atenuen alguns dèficits d’autoestima, però que ningú no s’enganyi: Espanya s’està despullant davant del món; el procés català està fent-li mostrar les seves vergonyes, la seva incapacitat per afrontar un problema polític amb les eines pròpies d’una democràcia consolidada. Combatre un resultat electoral apel·lant a la democràcia, com fan Rajoy i Rivera, és un exercici de cinisme que no s’aguanta per enlloc, i que a Europa resulta risible. Però el més rellevant és que la inflamació patriòtica afavoreix la nova majoria catalana: Junts pel Sí i la CUP estan en una situació molt precària, però es reforçaran moralment si Madrid no té cap idea millor que deixar el tema en mans de jutges i policies, anul·lar el sufragi popular i convertir Catalunya en un protectorat. En aquest cas, serà només qüestió de temps (massa temps, i massa desgast!) que la lluita per la dignitat, la democràcia i la sobirania s’alineïn al nostre cel com fan, molt de tant en tant, els planetes idonis.

Font: ara.cat