Font: elPuntAvui.cat
- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
dilluns, 2 de novembre del 2015
Carles Mundó: «Apagar el foc amb benzina»
La declaració política per iniciar el procés per a la constitució de la república catalana, presentada al Parlament per Junts pel Sí i la CUP, ha encès totes les alarmes a Madrid. Sense matisos, els grans partits espanyols reconeixen obertament que el desafío catalán és el principal problema que avui té Espanya. Rajoy ha optat per l'immobilisme i ha situat aquest repte polític en un carreró sense sortida. Ho ha fiat tot a les decisions dels tribunals i ha aconseguit el seguidisme del PSOE i Ciutadans. Ha optat per apagar el foc amb benzina perquè la seva estratègia és assetjar l'independentisme sobre la base de prohibir, anul·lar, suspendre, negar, inhabilitar i qui sap si també empresonar. És evident que aquesta és una estratègia perdedora, que pot donar algun rèdit electoral a curt termini però que no farà desdir centenars de milers d'independentistes de les seves legítimes aspiracions. El principal antídot per posar fi als independentistes és la independència, i aquesta és una qüestió que només poden resoldre les urnes. Ni el Codi Penal ni el Tribunal Constitucional poden donar una resposta política ni esborren del mapa dos milions de catalans per art de màgia. A més d'això, la maquinària per deslegitimar el procés polític de Catalunya continua ben greixada i funciona dia i nit. D'una banda, continuen dient que la majoria absoluta del Parlament, sorgida de les urnes, no és legítima ni democràtica i, d'altra banda, intenten confondre la independència amb la corrupció. No es pot negar que aquest discurs pot desencantar més d'un indecís, però és evident que tots els ciutadans estarem satisfets de veure que aquells que s'hagin omplert les butxaques aprofitant-se dels seus càrrecs són jutjats i condemnats, però no deixarem de ser independentistes perquè hi hagi persones corruptes, igual com els ciutadans espanyols no deixaran d'estimar Espanya per la corrupció dels seus governants. Voler resoldre el principal problema polític que té Espanya renunciant a fer política és una estratègia perdedora i amb data de caducitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada