De tots els arguments, al meu entendre el més escruixidor és la manera com l'Estat ha tractat el seu passat dictatorial. Divendres farà quaranta anys de la mort de Franco –quaranta!– i encara ningú no ha demanat perdó per res, no s'han jutjat els franquistes –emparant-se en una llei d'amnistia que va ser una estafa democràtica–, i els qui van tenir responsabilitats durant la dictadura han ocupat durant anys cadires molt ben retribuïdes en consells d'administració de grans empreses. I encara més greu: els judicis franquistes segueixen vigents avui en dia, i les famílies de les víctimes –des de Companys fins a Puig Antich– han hagut d'anar fins a l'Argentina a buscar justícia.
Aquest divendres, 20-N, a les set de la tarda, davant de la presó Model de Barcelona, Òmnium Cultural, l'ANC, la Comissió per la Dignitat, la Fundació Justícia i Pau, Drets i una trentena d'entitats memorialistes ens criden a demanar justícia pels crims del franquisme en un acte unitari que hauria de ser de masses. I si l'Estat espanyol no vol fer justícia, arranquem almenys el compromís de les forces polítiques catalanes que la república catalana serà capaç de fer el que no ha fet mai Espanya: passar comptes amb un passat totalitari, jutjar el franquisme –i els franquistes– i reparar les víctimes i els seus familiars.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada