En els últims quatre anys un nombre molt gran de ciutadans de Catalunya, fins a arribar potser a la majoria, s’han convençut que Espanya no és ni serà l’estat que els catalans necessiten per defensar els seus interessos, el seu benestar i la seva identitat. La major part d’aquests ciutadans creien fins fa un temps que Espanya no era aquest estat, en aquell moment, però que ho podia arribar a ser, després d’algunes reformes profundes. Ara s’han convençut que no ho serà perquè no ho vol ser. Doncs bé, d’aquests ciutadans no en conec ni un que s’ho hagi repensat. Que fa sis mesos cregués que la independència era una necessitat o una solució i que ho hagi deixat de creure. Entre altres coses perquè en aquest període el govern espanyol ha actuat més aviat per convèncer que no vol ser l’estat dels catalans que no pas per convèncer que ho podria arribar a ser. Per tant, avui conec independentistes desinflats, decebuts, emprenyats, crítics... Que no veuen clar el que s’està fent o que estan molestos amb alguns dels actors del procés. Però que continuen sent en tot cas independentistes. Latents. I la immensa majoria, disposats a tornar a ser actius tan aviat com vegin un horitzó abastable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada