Amb motiu de la publicació d'un llibre que he fet conjuntament amb el jutge Santi Vidal he tingut darrerament l'oportunitat de fer actes a diferents ciutats del país i comprovar que el desconcert entre els sobiranistes és creixent, i que s'estén la sensació del “nosaltres hem fet els deures” (manifestacions, cues per votar en urnes de cartró, concentracions a places o a la porta del TSJC, bustiades i tot el que ha calgut) i ara els toca a ells posar-se d'acord si volen estar a l'altura. Si no es posessin d'acord estarien decebent les expectatives –i els somnis– de molta gent de bona fe.
Estic convençuda que això acabarà en pacte, per sort sempre ha estat així. Però mentrestant vivim moments històrics tan excepcionals com anòmals, com el que viurem demà quan el Parlament aprovarà la declaració més rupturista dels darrers tres-cents anys d'història sense tenir un govern que pugui afrontar l'immens repte que aquesta declaració comporta. I entrem de ple en una campanya electoral on els partits sobiranistes tindran com a principal punt del programa polític defensar un govern… que encara no existeix. Si hem esperat tres-cents anys és cert que ara no ve d'una setmana. Però sisplau, líders sobiranistes, no ens abaratiu el somni.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada