Oriol Junqueras: «Un gran acord no només és necessari, és imprescindible»

Dies de fressa i soroll, de dubtes i incerteses, de nervis i especulacions com els que vivim no ens haurien de fer oblidar que hem guanyat i que allò que ara toca és defensar la victòria a les urnes i la seva legitimitat. El somriure que hem d'exhibir és el dels que se saben guanyadors, el dels que saben que hem fet el primer pas, un d'imprescindible, el que obre la porta de bat a bat a construir la República Catalana.

A mi, com a qualsevol ciutadà, m'agradaria ja disposar del govern de transició cap a la República Catalana funcionant a ple rendiment, d'un govern que transformi en accions reals el pla de xoc social acordat. D'un govern al servei de tots, plenament operatiu, i ferm en la voluntat d'obrir el procés constituent que ens permeti negociar amb el govern espanyol la independència i culminar una legislatura de 18 mesos amb un referèndum constitucional. Estem en un atzucac, cert. Però tinc el convenciment que aquest govern hi serà. I hi serà perquè és necessari que hi sigui. Però per fer tot el que hem de fer cal anar més enllà. No és suficient només votar la investidura, cal garantir un acord que garanteixi que al Parlament hi haurà una majoria estable lleial al govern de Catalunya. Això és necessari per a qualsevol govern, i en el nostre cas encara més, perquè necessitem ser forts davant un Estat en què els dos grans partits, PP i PSOE, més Ciutadans, s'han conjurat per impedir que la voluntat de la ciutadania catalana pugui reeixir. Faran tot el que està a les seves mans per recentralitzar l'Estat i per lligar Catalunya de peus i mans a l'arbitri del govern espanyol.

És en aquesta fase que estem. Tenim el mandat democràtic. I el tenim malgrat que ens han impedit votar tal i com ens agradaria: en un referèndum amb tots els ets i uts. El mandat democràtic existeix malgrat la campanya de la por desfermada pel govern espanyol i els aparells de l'Estat, malgrat les amenaces de la gran banca a expenses d'un govern que no ens estima i que ens ho demostra cada dia prenent decisions que perjudiquen tots i cadascun dels ciutadans d'aquest país, parlin la llengua que parlin i hagin nascut on hagin nascut. El mandat democràtic hi és malgrat que ens han volgut intimidar amb l'exèrcit, malgrat l'allau de declaracions que la diplomàcia espanyola va arrencar (a saber a quin preu) durant la campanya electoral de mandataris europeus. El mandat hi és sobreposant-nos a una campanya barroera en què ha intervingut l'Estat, sense manies ni reserves, per condicionar el vot dels més febles, dels jubilats, dels aturats, dels immigrants o torpedinant el vot exterior. I tot i així, les urnes han parlat alt i clar a favor que el futur de Catalunya el decideixin els catalans. És evident que tenim molts motius per somriure i per estar molt orgullosos de tot el que estem fent i de com ho estem fent.

Les eleccions plebiscitàries han configurat un Parlament que ha escollit la Carme Forcadell com a presidenta. I em sento molt satisfet que sigui així. L'elecció de la Carme és un missatge en si mateix com a cara visible de les massives mobilitzacions populars que han omplert d'il·lusió, esperança i determinació els carrers de Catalunya. Hem portat la veu del carrer a les institucions, la força de la gent que ha protagonitzat la més gran revolta democràtica del sud d'Europa, la revolta dels somriures, d'un poble que s'ha sobreposat a derrotes i humiliacions, a segles de subordinació. La nova legislatura és la de tots els que volem decidir, de tots els que som, per damunt de tot, demòcrates, i que acceptem el mandat i el veredicte de les urnes. I somric davant d'això, evidentment; un somriure feliç i orgullós, orgullós d'un país que camina cap a la llibertat.

Si tenim aquest mandat, si ja hem guanyat a les urnes, si aquest Parlament ha anunciat ja al món la seva voluntat de ser, res no justificaria que la majoria independentista al Parlament no implementés la voluntat de la majoria, escollint i sostenint un govern que ha de respondre a un repte gegantí, titànic. Més que no pas alçar-nos de taula diria que cal estar cosits a la taula. D'aquí no es pot alçar ningú fins que s'assoleixi un acord sòlid, un acord de país. Estar a l'alçada del moment històric que vivim exigeix tota la generositat i flexibilitat necessària, exigeix comptar amb tothom sense cap gènere d'exclusions i exigeix acceptar el joc de majories i minories dins el mateix bloc independentista, amb respecte per a totes les sensibilitats i amb inequívoca voluntat integradora.

El pla B no existeix. Aquí l'únic pla que ens val és recollir el testimoni de la ciutadania, defensar el seu vot i donar-hi compliment i resposta, investint el president d'un govern plural i comptant amb una majoria parlamentària que garanteixi el suport al govern en un moment clau de la nostra història, que l'acompanyi i que vetlli tothora per garantir el veredicte de les urnes i el mandat de la ciutadania.

Font: elPuntAvui.cat