Segurament encara no en som prou conscients de la transcendència del pas que el país va fer ahir. Només la distància que ens donara el temps ens permetrà apreciar la magnitud de la decisió democràtica que ahir va prendre el Parlament de Catalunya, executant el mandat democràtic atorgat per les urnes el 27-S.
Que el vertigen no ens faci perdre el nord, però. Hem fet el primer pas, el que implica desfer les amarres per sortir del port, però encara hem de fer tota la travessia. No serà fàcil i els entrebancs seran múltiples, tot i que cap d’ells serà tan greu com per enfonsar la nau. L’única cosa que ens cal és una determinació insubornable de tirar endavant, peti qui peti.
Les independències americanes ens serveixen d’exemple de quin procés ens espera. Des de l’inici del procés fins a la independència efectiva sempre hi ha un període complicat i ple d’incerteses, i l’actitud espanyola sempre és de rebuig frontal a acceptar la nova realitat.
Argentina va manifestar la seva voluntat de trencar amb Espanya el 1810. La independència definitiva es va declarar sis anys després, el 9 de juliol de 1816. Entremig, en van anar bastint el que avui diríem "estructures d’estat". Es va abolir l’esclavitud, es va derogar la inquisició, es va decretar la llibertat de premsa i un munt de lleis i institucions van ser creades fins arribar a bastir un estat nou, el 1816.
Estic convençut que nosaltres serem capaços de fer el mateix procés en els propers 18 mesos. Superarem les dificultats que ens posaran des de fora i les que ens creem nosaltres mateixos, i ben aviat podrem parlar de tu a tu amb totes les nacions del món.
Font; NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada