Font: ara.cat
- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
dijous, 12 de gener del 2017
Vicenç Villatoro: «Qui (in)habilita?»
QUAN EL 26 DE JUNY de l’any passat es van fer les eleccions al Parlament espanyol on Francesc Homs va sortir escollit diputat, els electors catalans sabien perfectament el paper que Homs havia tingut en la convocatòria de la consulta del 9-N, el 2014. Vull dir que els fets pels quals ara es demana la inhabilitació d’Homs (que suposo que comportaria haver de deixar l’escó de diputat per al qual va ser escollit) no es van ni produir ni descobrir de sobte després de la seva elecció. Al contrari, els electors els coneixien perfectament a l’hora d’anar a votar i malgrat això (o potser gràcies a això!) aquests electors van decidir habilitar-lo per representar-los en el Parlament espanyol. Els mateixos fets que fan (o no impedeixen) que els ciutadans de Catalunya habilitin Homs per ser el seu representant es poden convertir a posteriori en la causa per la qual un tribunal l’inhabiliti per representar-los. La paradoxa és enorme. No és que li hagin trobat a Homs res de nou, que hagués amagat. És que els mateixos fets ja coneguts pels quals el van triar a les urnes poden servir ara per revocar la tria de les urnes. Qui habilita algú per representar els ciutadans? La resposta raonable sembla: el vot dels ciutadans. Doncs no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada