FER SERVIR LA HISTÒRIA per enviar missatges polítics de present és un esport arriscat, un camp de mines. Ho ha fet la vicepresidenta Santamaría, la del diàleg, aprofitant el cinquè centenari de la mort de Ferran d’Aragó per utilitzar-lo contra el referèndum català: “Entre tots ho decidim tot”. Per a Santamaría, Ferran va ser el rei “que va somiar Espanya” i va fundar una nació, una i indivisible. Això no quadra del tot amb la biografia de Ferran, però no intento comparar el que diu amb un relat històric presentable, sinó remarcar l’embolic en què s’ha ficat tota sola. Diu Santamaría que la unió de les dues corones, que funda la nació espanyola, “va ser un pacte entre iguals que va mantenir el caràcter propi i diferenciat de tots dos regnes”. No sé veure en la unitat actual cap signe ni de pacte ni d’igualtat. I això de mantenir les característiques dels dos regnes fa segles que s’ho va endur el vent. Però si l’origen de la nació espanyola és un pacte entre iguals, els pactes són reversibles. Quan dos iguals pacten poden refer o desfer el pacte. Santamaría reconeix que aquí hi ha dos subjectes. Doncs una parella, tal com es pot casar, es pot divorciar. Si són dos que s’ajunten, no pots actuar com si fos un de sol que es divideix. Com actua Santamaría.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada