dimecres, 18 de gener del 2017

Joan Canadell: «Catalunya creixerà més del 5% anual…»

"Espanya mai ha sigut capaç de mantenir un nivell alt d’ocupació pels seus ciutadans durant períodes llargs, i molt sovint la seva gent ha hagut d’emigrar"

L’any 2009 vaig pronosticar que Catalunya esdevindria independent en 5-10 anys. Així ho explicàvem a les nostres presentacions del Cercle Català de Negocis per tot arreu del país. Poca gent ens creia, però avui segueixo pensant que es complirà dins del període que anunciàvem. De la mateixa manera, ara pronostico que els propers 7 anys després d’esdevenir Estat, tindrem creixements econòmics superiors al 5% anual a Catalunya. Deixin-me excloure el primer any, perquè és probable que l’Estat Espanyol ens ho posi molt difícil els primers mesos, però a partir del segon any, tinc clar que es pot complir. Baso aquesta estimació en una sèrie de fets que crec que es produiran, i que poden contribuir en aquest creixement.

Primer de tot, l’eliminació del dèficit (espoli) fiscal que segons els darrers càlculs està a prop del 8%. Reinvertir aquest 8% en l’economia catalana té un efecte significativament positiu en el creixement sense cap mena de dubte. Es podran fer les inversions urgents en el territori com el corredor mediterrani, autovies i desdoblaments, però també moltes inversions mitjanes que son clau pel nostre desenvolupament econòmic. Això tindrà un triple efecte. Primer de tot generarà llocs de treball durant la construcció de les infraestructures, com a conseqüència gaudirem un dinamisme en el consum derivat de tenir menys aturats, i per tant també afectarà el sector comerç i industrial, i finalment, millorarà la competitivitat de les empreses.

Per altra banda, eliminar el dèficit fiscal permetrà un major pressupost social destinat a cobrir la llei de la dependència que finalment es podrà executar, i que també comportarà un triple efecte: millorar el benestar de la gent que pateix, generar llocs de treball per cobrir la demanda de serveis i incrementar el consum de tots aquests nous treballadors.

En altres sectors que afecten als treballadors públics també hi haurà moltes places a cobrir que degut a les retallades han quedat vacants i que ara podrem tornar a ocupar. En concret, en el sector de l’educació, mossos, bombers, sanitat, etc es crearan sense dubte milers de noves places i una vegada més tindrem el triple efecte.

Recordem que 16.000 milions d’euros és aproximadament el 50% del pressupost actual de la Generalitat i que posant-ho en el context actual és 100 vegades més que les exigències de la CUP pel que fa a l’ensenyament. És cert que caldrà pagar estructures d’Estat que ara no tenim, però els càlculs realitzats es situen en només uns 3000 milions anuals.

En el sector turístic tindrem encara una major demanda per visitar tot el nostre país (no només Barcelona) degut a que la nostra independència serà noticia arreu del món, com passa cada vegada que hi ha un Estat nou, i que sempre implica un efecte de curiositat en milers de persones que els agrada viatjar. Aquest turisme caldrà canalitzar-lo bé lògicament, però segur que revertirà en major ocupació i noves inversions perquè avui és un sector força saturat.

Estic convençut que a més el primer govern del nou Estat, serà sensible al teixit empresarial català, sobretot la PIME, però també a les grans empreses exportadores i generadores de milers de llocs de treball i que veuran reforçada l’acció exterior i tindran, per fi, un Estat a favor. La nostra economia en la nova situació serà de les més obertes del món, ja que més de la meitat del que produirem es consumirà fora de les nostres fronteres. El mercat mundial és 100 vegades més gran que l’espanyol, molts empresaris catalans ho hem entès sobretot després de la darrera crisi, però amb el nou Estat i un enfocament exportador, no dubto que moltes empreses creixeran significativament, sobretot al cap de 3-4 anys d’esdevenir independents.

Tota aquesta nova activitat generarà una major recaptació d’impostos i per tant tindrem més recursos per incrementar les pensions i això comportarà un millor nivell de vida dels nostres jubilats, que per cert s’ho hauran merescut sobradament.

Finalment i pensant més enllà dels 7 primers anys, aquest escenari permetrà invertir en R+D+i com els països nòrdics, per fer de Catalunya un dels Estats líders en el sector tecnològic on ja som una de les regions capdavanteres a Europa, i és el que ha de marcar el creixement de qualitat i renda elevada per tota una generació, i que estic convençut que es produirà.

Tot això porta a un país de plena ocupació en aquest període de 7 anys, i per tant provocarà una nova onada immigratòria, de la qual no dubtin que els veïns més propers (espanyols) seran els primers que trucaran a la porta per demanar feina, com ja van haver de fer familiars seus fa 50 anys. Aquest fet és important, Espanya mai ha sigut capaç de mantenir un nivell alt d’ocupació pels seus ciutadans durant períodes llargs, i molt sovint la seva gent ha hagut d’emigrar i de nou ho estan provocant. Els interessos de l’Oligarquia Espanyola es centren el seu enriquiment, no en el benestar dels seus ciutadans. La feina que Catalunya ha generat en excés durant tots els processos d’immigració que hem viscut, son el que han fet que els nous catalans s’integressin en el país. Ara aquest és el factor més important per convèncer indecisos que provenen de la immigració. Sou aquí perquè els vostres avantpassats venien a buscar feina, el nou Estat us assegurarà la feina a vosaltres i els vostres fills perquè Catalunya tindrà aviat la plena ocupació, com tenen pràcticament tots els Estats similars en PIB d’Europa.

Finalment vull dir que el CCN no només vam dir que seriem un Estat en 5-10 anys si no que vam dissenyar un full de ruta per arribar-hi i vam col·laborar molt activament en fer-ho possible. Ara jo personalment, i estic convençut que molta més gent, ens hem d’involucrar i dissenyar un pla per assolir en 7 anys la plena ocupació i assegurar per la propera generació, la dels nostres fills, un dels millors nivells de benestar d’Europa. Podem fer-ho, no és un somni, serà una realitat.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada