dimarts, 3 de gener del 2017

Botran: «Si s'impedeix físicament votar, estarem legitimats per proclamar la independència»

Divendres passat es va posar en marxa el Pacte Nacional pel Referèndum. S’ha volgut interpretar com un pas enrere, per limitar aquesta reivindicació a una convocatòria acordada. Hi ha hagut aquest pas enrere?

No hi ha estat. I a banda d’afirmar-ho, hem d’apel·lar a tota la gent inquieta dintre de l’independentisme a tenir una mica més de confiança en nosaltres mateixos. Hi ha actors amb els quals hem de tenir espais en comú i ells faran valdre el seu discurs, sobre el referèndum pactat, però hem de saber que la força per fer el referèndum la tenim i que el compromís i la voluntat política també hi és. Hem de confiar en les nostres pròpies forces i habilitar aquests espais pels quals hi hagi veus que legítimament defensin el que ells creuen. Pot acabar passant que aquestes veus no es defineixin fins als últims instants. Jo tinc clar on s’acabaran posicionant aquests espais de l’esquerra no independentista.

Sí?

Sí, perquè les seves bases són gent d’esquerres que potser no tenen molt clara la certesa que la independència serà millor, però sí que tenen la certesa que no volen viure en un Estat que prohibeix fins i tot l’opció de donar la paraula a la gent. Això acabarà decantant la balança dels partidaris i contraris de la independència.

Colau i els Comuns es posaran, doncs, al costat del referèndum unilateral quan es constati que no pot ser pactat amb l’Estat?

Espero que sí, perquè hi hagi també una dinàmica popular que els hi porti. Els deures de l’independentisme són, a banda d’organitzar espais com la cimera, articular de nou el moviment de base que faci que això sigui impossible, és la força que li va donar el 9 de novembre. Cal recuperar aquesta empenta que faci que els compromisos dels partits no es puguin dilatar en el temps. El 2017 ha de ser l’any del referèndum i, en cas de victòria del sí, l’any de la independència.

I hi veuen Puigdemont convençut?

Sí. Ell va encunyar l'eslògan "o referèndum o referèndum". Si es manté en això, l’escenari és clar. En les seves paraules ens basem.

Davant d'aquesta decisió quina preveuen que serà la resposta a l’Estat i a Catalunya?

Cal estar preparats per a tot. Perquè l’Estat és molt autoritari. Potser hi ha sectors dintre seu d’un espanyolisme més intel·ligent, però el que ens demostra els últims anys és que s'acaba imposant la versió més dura. Podem esperar-ho tot. Ara, majoritàriament les condicions perquè el referèndum se celebri depenen de nosaltres. Sí que pot passar una cosa, que és que aquell dia l’impedeixin físicament, això sí. I cal contemplar aquest escenari. Però entenc que en el moment que es doni això ja estem legitimats per proclamar la independència directament. Ara, d'aquí fins al dia del referèndum, tot depèn del que puguem fer nosaltres.

Impedir físicament...?

És evident, ara s’ha sabut que les vigílies del 9-N hi havia aquesta opció d’enviar la policia a requisar les urnes, perquè sabien en quin punt concret de les comarques de Ponent es trobava el magatzem. Aquesta opció hi és, però entenem que fins que això no passi hem de treballar perquè aquell dia hi hagi els punts de votació a tot el territori i que la gent se senti cridada, siguin els del sí o els del no, i que hi hagi garanties, i que si l’Estat ho vol impedir ho hagi de fer físicament. Això ens legitima ja a ulls de la comunitat internacional i de la ciutadania que no acaba de veure clara la independència, però que no vol viure en un Estat on la policia prohibeix els referèndums.

Quina ha de ser la resposta davant la prohibició física?

No sé, però l’ingredient clau és la mobilització, que sigui la gent la que faci valdre el referèndum, amb la policia havent de fer una maniobra contra tot un seguit de gent que pacíficament i democràticament vol fer valdre aquella convocatòria electoral.

Què s’ha de fer en cas que hi hagi una inhabilitació de la presidenta del Parlament?

Se l’ha de reafirmar en el càrrec. Al final el que va fer no va ser una opció personal. Sabia que darrere seu hi havia els diputats que volíem que es votessin aquelles conclusions del Procés Constituent. Ella va actuar en conseqüència amb una part majoritària de l’hemicicle que volia tramitar aquelles conclusions.

I davant d'una condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N?

També s'hauria de valorar políticament el que significa i el canvi d’etapa que implicaria per part de l'Estat espanyol; acabaria inhabilitant càrrecs polítics per un procés participatiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada