Els Mossos d’Esquadra han estat al centre d’algunes polèmiques recents de l’independentisme. Especialment, arran de la detenció de la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, però també en l’especulació sobre com actuarien el dia que es presentés el dilema sobre dues legalitats: la catalana, acabada d’aprovar al parlament, i l’espanyola, vigent avui. L’estat espanyol sap que una de les situacions que crea més tensió en l’independentisme és la d’una policia catalana actuant contra els seus càrrecs electes. I no ha dubtat a utilitzar-la fins ara ni és pas previsible que deixi de fer-ho. Per tant, hi ha algunes incerteses en els mesos que vindran –pensem en les ordres que puguin arribar del Tribunal Constitucional espanyol d’actuar contra les urnes del referèndum– que volem mirar d’encarar parlant amb la sectorial de l’ANC Mossos per la Independència.
Prudència i risc
VilaWeb va enviar unes preguntes als components d’aquesta sectorial de l’entitat sobiranista poc després de la detenció de Venturós, a principi de novembre. Els procediments de Mossos per la Independència són necessàriament lents, perquè volen ser molt curosos en les declaracions que fan. Saben perfectament que allò que diguin pot ser motiu de polèmica i, fins i tot, de l’obertura d’un informe intern del cos de la policia de Catalunya. Per tant, les respostes arran de la detenció de Venturós van tardar a arribar (la segona quinzena de desembre).
La llunyania dels fets sobre què es preguntava van aconsellar de no publicar l’entrevista tal com s’havia fet en aquell moment. Però ara hem reprès la comunicació amb els responsables de la sectorial i hem recuperat algunes observacions que poden ser d’interès per als mesos que vindran i que afecten l’actuació dels Mossos d’Esquadra en aquest procés d’independència que té el suport de la majoria absoluta del Parlament de Catalunya.
La desobediència dels mossos
Quan hi ha hagut alguna detenció aquests últims mesos, hom ha demanat per què els Mossos d’Esquadra obeïen les ordres d’un tribunal espanyol que el parlament va considerar superat amb la declaració del 9 de novembre de 2015. Mossos per la Independència respon: ‘Un dels pilars fonamentals de tot estat de dret modern i democràtic és el poder judicial; un poder independent i avalat per la comunitat internacional i amb plena capacitat coercitiva, punitiva i executòria en el marc de les seves competències.’ I afegeix: ‘Una ordre o un requeriment judicial és de compliment obligat per a tothom, no només per a la policia. No podem, ni volem, qüestionar la decisió d’un càrrec electe de no atendre una citació judicial, però tothom és plenament conscient de les repercussions que una desobediència li pot implicar.’
Segons Mossos per la Independència, ‘desobeir ha de ser una elecció individual, també per a un policia. A més, una desobediència, com tots els delictes o la majoria, té conseqüències personals i intransferibles, per la qual cosa no es pot obligar ningú a desobeir.’
Els Mossos d’Esquadra, una arma política? I la policia espanyola?
Arran de les polèmiques suscitades aquests últims mesos, demanem a Mossos per la Independència si se senten utilitzats com a arma política. ‘Creiem que ens usen com a “eina” política. Però això no és nou, ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a cap altre país del món, incloent-hi els de més tradició democràtica.’ Amb tot, demanen de precisar el sentit del terme ‘política’ de la nostra pregunta: ‘Cal contextualitzar i definir què és “política”. Ho diem, perquè tots els països apliquen “polítiques” de seguretat, la major part de les quals són executades per la policia. Creiem que s’ha de desmitificar el terme “política”, entre altres motius perquè l’hem d’entendre com una eina per a governar i, per tant, per a garantir el benestar de les persones.’
Feta aquesta matisació, afirmen: ‘És lògic que siguem una eina política, com ho és tota l’administració pública. Cal trencar mites i estereotips. El concepte tradicional de “policia política” en el marc espanyol prové de l’herència de la dictadura franquista i d’una transició política inacabada, una idea que encara perdura en la memòria col·lectiva.’ La sectorial de l’ANC apunta a un ús d’aquest model per part de l’estat espanyol: ‘Aquests darrers anys han sortit nombroses notícies sobre l’ús de la policia espanyola sota aquest concepte, el repressiu i partidista, és a dir, el paradigma de “policia política” tradicional, per part de l’ex-ministre d’Interior, el senyor Fernández Díaz.’
Amb tot, consideren que els Mossos estan lliures d’aquesta utilització: ‘No tenim elements per pensar que se’ns usi en aquests termes. La veritat és que en clau catalana, és a dir, des dels poders públics catalans, les tasques i funcions que ens assignen són estrictament policíaques. I això cal subratllar-ho.’
Maneres de fer una detenció
L’experiència recent ens diu que hi ha diverses maneres de detenir algú. Tan sols cal comparar els casos de Montserrat Venturós –al seu domicili a primeríssima hora del matí i sense cap avís– i de Joan Coma –a l’ajuntament a les onze del matí i amb un avís previ. Volem aclarir com funciona aquest protocol d’actuació amb els responsables de la sectorial. Diuen: ‘Des del punt de vista policíac, una ordre o un requeriment judicial s’executa seguint allò que determina el jutjat o la fiscalia, atès que normalment els criteris vénen imposats per la mateixa ordre. En tot cas, des d’un punt de vista policíac, el primer que es valora sempre és la seguretat de les persones, de totes. I, d’acord amb això, es determina com es complimenta el requeriment judicial.’
En aquest sentit, Mossos per la Independència justifica: ‘Intentem fer les coses fàcils i sense gaires escarafalls. A vegades, al contrari del que pot pensar la gent, dimensionem molt els dispositius policíacs, precisament, per a evitar reaccions que puguin causar lesions o danys. Algunes altres, ho fem de la manera més discreta possible, fins i tot intervenint i pactant amb les persones implicades, perquè és clar que, si no es produeix cap impossibilitat material, totes les ordres judicials tard o d’hora s’acaben executant, tret que l’òrgan reclamant ho desestimi.’ En conclusió, ‘cada situació requereix un procediment i ens adaptem per a complir els nostres objectius. Però l’objectiu principal és garantir la integritat de les persones’.
El dia que no caldrà desobeir i la seguretat dels funcionaris
S’ha parlat en algunes ocasions de la necessitat d’establir un protocol d’actuació pensat per si arriben noves detencions de càrrecs electes en relació amb el procés d’independència. Els demanem què en pensen: ‘El fet d’establir un protocol, des del punt de vista policíac, només es pot limitar a decidir com s’executen les ordres i sempre respectant els termes que s’hi estableixen, però no si s’han d’executar o no.’
Amb tot, la sectorial de l’ANC ja pensa en uns altres termes: ‘Aquesta situació es mantindrà fins que Catalunya no disposi la seva pròpia legalitat o fins que no es garanteixi la seguretat jurídica de tots els funcionaris i de tota la ciutadania davant ordres i requeriments emesos pel poder judicial espanyol. Dit d’una altra manera, la perspectiva de disposar d’una legislació governativa a la qual acollir-nos és real i existeix, i arribarà un moment en què no haurem de desobeir, sinó que simplement haurem d’obeir un nou marc legal, el català.’
Clar i català. Arribarà un moment que caldrà obeir un nou marc legal català. Però no tot seran flors i violes i els responsables de Mossos per la Independència recorden que caldrà preveure-ho: ‘El poder judicial ens continuarà donant ordres al marge del poder executiu i legislatiu. Per això caldrà entrelligar molt bé com contraposar el poder judicial espanyol. També per a la ciutadania, perquè, al cap i a la fi, en darrer terme qui garanteix els drets i les llibertats ha de ser el poder judicial, tant en l’àmbit penal, com en el civil, el laboral i l’administratiu.’
Però, els mossos obeiran la nova legalitat?
No es pot negar que en un futur pròxim hi pot haver un combat de legitimitats i legalitats que afectarà també l’àmbit d’actuació de la policia catalana. Quina legalitat atendran els mossos? La resposta: ‘La missió principal de la policia, segons la constitució espanyola, és garantir els drets, les llibertats i la seguretat ciutadana. L’ordre de prelació no és innocu. Té una intencionalitat debatuda a bastament: primer, drets; segon, llibertats; i tercer, seguretat ciutadana. I, paral·lelament, hem de complir la llei i fer-la complir. Aquests conceptes han estat àmpliament estudiats i són motiu de molts tractats i manuals de dret.’
I com es concreta això en el cas que es pot donar a Catalunya aquests mesos vinents: ‘Com hem dit abans, no es tractarà de desobeir, sinó d’obeir una altra legalitat, cosa ben diferent. La clau, però, serà com gestionar el poder judicial.’ I més concretament? ‘Els mossos d’esquadra som funcionaris de la Generalitat i la nostra dependència orgànica i funcional és inqüestionable, fins i tot disciplinàriament. Per tant, en l’àmbit administratiu i governatiu no hi ha cap mena de dubte. Ens devem al parlament i al govern de Catalunya.’
El moment zero
Més enllà de l’obediència dels mossos a la Generalitat, ens preocupa la capacitació i la dotació imprescindible per a ocupar-se de la seguretat de tot el territori i tots els afers en el moment zero. Les amenaces de seguretat no faran cap treva els primers mesos d’independència… Com ho veuen? ‘Estem absolutament convençuts que el parlament i el govern prendran les mesures necessàries per a encarar el nou escenari, que anhelem que sigui la república catalana. L’assumpció de totes les competències policíaques és en la cartera de prioritats i estem segurs que les estratègies que caldrà aplicar ja s’han previst.’
La sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana recorda que ‘de facto, ja som una policia d’estat i, al marge de les competències pendents d’assumir, ja actuem com a tal’. I afegeix, amb convenciment: ‘De fet, ja som una autèntica estructura d’estat en ple funcionament.’ Amb tot, caldrà reforçar alguns aspectes que no són menors: ‘Serà absolutament necessari reforçar el cos amb més efectius i més recursos per a ser eficients en la nova república i poder assumir totes les competències policíaques que avui encara són a les mans dels cossos de policia espanyols.’
Aeroports, ports i duanes
Aquests són tres dels punts més sensibles per a la seguretat del nostre temps per les amenaces evidents que s’ha presentat els últims anys. Són infrastructures que ara són a les mans dels cossos de policia espanyols. L’estat espanyol no les ha volgudes cedir mai als Mossos. Se’n podran ocupar amb determinació i solvència? ‘Estem preparats. Sabem com desenvolupar aquestes competències. Només caldrà dotar-nos dels recursos materials i personals necessaris i fer-nos-en càrrec. Serà un procés de substitució com ho va ser el desplegament en trànsit, seguretat ciutadana, ordre públic i policia judicial. Tenim una experiència àmplia i recent a assumir nous reptes, i ho farem molt bé.’
Els Mossos no són l’única policia catalana. També hi ha les policies locals. I Mossos per la Independència demana atendre aquesta realitat: ‘No ens podem oblidar de les policies locals i la seva capacitat operativa. Aquest és un altre aspecte a treballar. De fet, hi ha tot un debat entorn de les policies locals. El conseller Jané va anunciar la tramitació a començament del 2017 d’una nova llei de seguretat pública catalana que tractarà de la coordinació de les policies locals.’ La sectorial en dóna la seva opinió: ‘Creiem en un model policíac català amb un sol cos, un referent únic que faciliti l’accés i la col·laboració de la ciutadania.’
Un exèrcit o uns Mossos d’Esquadra amb capacitat operativa en defensa?
La seguretat i la defensa es donen la mà a qualsevol estat i els límits entre l’una cosa i l’altra no són sempre clars. Hem vist com alguns estats han mobilitzat l’exèrcit per a reforçar la seguretat interior arran de les amenaces d’atemptats. El debat sobre la forma que ha de tenir l’estructura de defensa a la Catalunya independent no s’ha pas tancat, ni de bon tros. Com veuria la sectorial de l’ANC que els mossos tinguessin un cos d’elit per ocupar-se de la defensa? ‘La naturalesa de qualsevol cos de policia democràtic és civil. Els tractats internacionals ho determinen així. Les tasques i funcions, i també els règims interns, són molt diferents i considerem que s’han de mantenir amb estructures pròpies i separades.’
Tanmateix, l’evolució dels mecanismes i l’abast de la seguretat és molt gran: ‘És cert que els cossos policíacs encara han d’evolucionar molt, per exemple, en cooperació exterior o en la creació d’equips interdisciplinaris amb altres països. I també és absolutament necessari establir mecanismes de cooperació judicial i fiscal d’abast internacional. Hi ha més aspectes estratègics a aplicar: el normatiu i el competencial. Avui dia, la delinqüència té molta mobilitat i disposa de recursos molt fàcils d’aconseguir. Internet, per exemple, és tot un univers, un “territori” immens sense fronteres que propicia moltes formes delictives.’
Però la sectorial mira de definir les tasques de cadascú, exèrcit i policia: ‘Entenem que un exèrcit ha de ser una eina per a la defensa dels atacs externs o interns que amenacin la seguretat nacional, és a dir, que pretenguin vulnerar la integritat territorial o administrativa, que amenacin els elements estratègics nacionals o que posin en risc els recursos estatals, com els energètics, els sistemes de comunicació o els sistemes informàtics d’abast nacional. No parlem només de defensa territorial. Les guerres actuals es desenvolupen en molts escenaris, com per exemple, el cibernètic. Aquests tipus d’atacs poden col·lapsar l’administració pública i els recursos financers de l’estat o ser usats per apropiar-se d’informació estratègica molt sensible.’
I la policia?: ‘Ha de servir com a eina de protecció interna, és a dir, per a resoldre els problemes de seguretat produïts per elements interns o externs que amenacin la convivència ciutadana, del dia a dia, en tots els àmbits. Aquests àmbits els diferenciem del concepte de seguretat nacional, la qual ha d’estar en mans d’altres serveis, possiblement un exèrcit. Una altra cosa és determinar com s’ha d’estructurar aquest exèrcit i quina ha de ser la seva dependència. Fins i tot, es dubta si Catalunya ha de tenir exèrcit propi, si ha de recórrer a una força d’abast europeu o internacional, o si hauria de signar tractats de cooperació amb uns altres països.’ Com ells, pensem que ‘aquest és un altre debat’, que també anem fent.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada