Gemma Aguilera: «Un mal dia per als espanyols reformistes»

Dues coses són sagrades en l’ordenament jurídic espanyol: la monarquia i l’herència franquista, la pervivència de les quals garanteix la perpetuació del règim i els privilegis de les elits. A dreta i esquerra sense distinció. La seva defensa està per sobre dels principis democràtics de la llibertat d’expressió, de pensament o de qualsevol altre valor propi de societats social i culturalment avançades. Per aquesta raó, la justícia espanyola tipifica com a conducta delictiva el simple debat d’idees que no es corresponguin amb la ideologia imperant, la crema de fotos de qualsevol Borbó, una vinyeta en una revista satírica o la darrera, unes piulades a Twitter d’una noia que el 2016 se’n fot de la mort de la mà dreta del dictador en un atemptat d’ETA l’any 1973.

Casualitats de la vida, el mateix dia que el fiscal anuncia que demanarà nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs, acusat de prevaricar i desobeir el Tribunal Constitucional el 9N, i que coneixem que una jove de 21 anys de Múrcia afronta una pena de presó per haver difós a Twitter acudits sobre Carrero Blanco, el Govern de Catalunya fa un gest simbòlic de recuperació de la dignitat i de la memòria històrica entregant a una família l’anàlisi genètica que confirma la troballa del cos d’un familiar abocat en una fossa l’any 1948, víctima del a repressió franquista. La diferència es troba en les legitimitats i les legalitats amb què s’empelta cada govern.

Mentre uns utilitzen la llei per intentar enviar ciutadans a la presó per fer piulades o per cremar la foto d’un rei, els altres aprofiten la llei i la legitimació de les urnes per rescabalar la dignitat de les víctimes del franquisme. Aquí s’obren fosses i allà es persegueixen les urnes i els comptes de Twitter. Una situació que malauradament sí que fa ciutadans de primera i de segona en una qüestió que afecta la dignitat de milers de famílies a tot l'Estat. De víctimes del franquisme n'hi ha a tot arreu.

Amb aquest panorama, qualsevol ciutadà espanyol de bona fe que fins avui hagi confiat que Espanya està en condicions d’iniciar una segona transició democràtica en un termini de temps més o menys raonable, ha de tenir greus dificultats per seguir confiant-hi i no engegar-ho tot a rodar. Viu en un país en què una noia pot acabar a la presó per fer bromes –de mal gust, sí-, acusada del delicte “d’humiliació a les víctimes del terrorisme”, quan per víctima s’entén en aquest cas un còmplice de milers d’assassinats i represaliats. A aquest ritme, tindran les presons plenes de delinqüents que riuen del franquisme, mentre tots els franquistes són al carrer. Perquè qui determina què és terrorisme i què no és, exclusivament, el règim. Terrorisme és ETA, i segons qui obri la boca, també l’independentisme. Però no els GAL, ni les infinites clavegueres de l’Estat, ni l’herència franquista que impregna tots els àmbits de la societat quatre dècades després de rubricar la Transició, ni l’extrema dreta, ni la legalíssima Fundación Francisco Franco...

En resum, un mal dia per als espanyols reformistes.

Font: elMon.cat