Lluís Martínez: «Independència avançada»

L'acte de desobediència que farà que el nostre país sigui independent no arribarà després del referèndum –sempre que hi hagi la meitat més un vot a favor–, sinó molt abans. I per què? Perquè, al capdavall, la independència consisteix a proclamar que a partir d'un moment ben determinat les lleis que regeixen les activitats que es desenvolupen en un país no depenen del Parlament de la metròpoli, sinó del propi. Doncs bé: a hores d'ara no sembla que Mariano Rajoy tingui gaires ganes de pactar res, que seria la manera de fer que una llei espanyola emparés la consulta catalana.

Un fet que pot sorprendre a primera vista, per què ¿no hem quedat, i així ho posen de manifest els fins analistes de Madrid, que el procés independentista s'està desinflant? ¿No parem de sentir, també a Catalunya, que la immensa majoria dels catalans no volen la independència? Doncs ja està, home (i dona). Es fa la consulta i així ens fan callar una temporada, no?

Doncs no, perquè hi ha almenys dos grans obstacles. El primer, que a Madrid no estan gens segurs que els partidaris de la independència siguem una minoria. Ells ho deuen saber, que tenen diners per fer bones enquestes, els resultats de les quals es dissimulen després. Però, sobretot, hi hauria una campanya, i el govern de l'Estat hauria de deixar d'insultar i de fer por i, en canvi, realitzar promeses perquè els catalans decidissin no marxar a fer la seva. ¿I què podria prometre l'Estat per convèncer-nos, amb l'historial d'incompliments –adobat sempre amb un to displicent– que té al darrere?

És a dir, que dos més dos fan quatre. Si no hi ha una llei espanyola que empari el referèndum, haurà de ser una llei catalana. I la promulgació mateixa d'aquesta llei ja serà un acte de desobediència i d'independència. Serà manifestar a les institucions espanyoles que ens és igual el que ens diguin, que nosaltres tirem pel dret, però no com un campi qui pugui, sinó d'acord amb una llei aprovada pel Parlament. De la llei a la llei, com els agrada dir.

Serà el PP, mal que li pesi, qui avançarà la independència. Quines coses.

Font: elPuntAvui.cat