El procés constituent és una de les dues cames que permetran al procés seguir caminant. L'altre es constitueix, com és evident, a partir de les institucions (Parlament i Govern) que han de continuar desplegant el full de ruta previst. Però la pota constituent, si se'm permet, se'ns apareix ara com el més important i delicat repte dels pròxims mesos. Per primera vegada, l'independentisme i les forces sobiranistes s'atansaran a la gent no per demanar el vot sinó per demanar opinió. No per convèncer sinó per escoltar. No vendrem un nou país, sabrem com el volem construir. El gir apassionant que pren el procés ara rau en què necessitarem dels no convençuts, dels dubtosos, dels contraris fins i tot, per avançar cap a la revolució. De com, amb quina traça i credibilitat estenem la mà als catalans que fins ara no han fet el nostre camí, depèn l'èxit del trajecte.
Nou discurs, nou paradigma i nous ànims, doncs. El que hem fet i explicat queda com a referència. No s'hi val atrinxerar-se en la queixa, l'espoli, els greuges i l'enemic exterior. Ara no s'hi valen els trumfos amb els que sovint hem guanyat partides que veiem perdudes.
La posada de llarg de Reinicia ens despulla com a moviment i projecte. Si la societat catalana en el seu conjunt percep que l'oportunitat és seriosa que l'oportunitat és irreversible i que la voluntat és ferma, poca gent podrà escapar a la temptació de dir i fer la seva. Si no aconseguim aquesta credibilitat, tindrem institucions però, a la llarga, haurem perdut la independència.
El dissabte ens autoimposàvem l'obligació de pensar el país i, per tant, repensar de bell nou l'independentisme. Codis, llenguatges, temes i actors han de ressetejar-se. Reiniciar-se, si es vol dir així.
Font: Mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada