Font: ara.cat
- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
dijous, 17 de març del 2016
Antoni Bassas: «La presa de pèl de la comoditat de Catalunya»
CADA COP QUE SENTO un polític espanyol parlar (amb més o menys bona intenció) de buscar la manera que Catalunya se senti còmoda a Espanya, no puc evitar imaginar-me un votant espanyol que pensa (amb més o menys bona intenció) que els catalans som, definitivament, uns ploms insuportables, perquè això de buscar un encaix còmode (com el que va a buscar un coixí) no es diu de cap altra comunitat. Això de la “comoditat” de Catalunya sona a caprici, a tracte de favor, a criatura aviciada.Però el pitjor és que és el món al revés, perquè la mà que t’escanya financerament, el jutge que et diu “Si me hablas en catalán suspendo el juicio” o que processa el teu president per posar les urnes, et diu a continuació: “Va, pesat, què podríem fer perquè estiguessis a gust?” Au, vinga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada