dimarts, 22 de març del 2016

Josep Lluís Cleries: «Una trampa jurídica al servei de l'estat espanyol»

A la fi el Govern del PP complirà una sentència sobre el repartiment dels fons provinents del 0,7% de l’IRPF per a fins socials! La pena és que complirà la decisió judicial número 14 sobre aquest litigi entre l’executiu espanyol i la Generalitat. Les 13 restants les seguirà ignorant, com han fet des de la primera resolució dels alts tribunals espanyols, als quals tant veneren, quan els convé.

Què haguessin fet des de la seu del carrer Gènova de Madrid si el nostre Govern hagués ignorat 13 decisions judicials? Amb l'actual modificació de la Llei del Tribunal Constitucional podien promoure multes o la inhabilitació del responsable de l'incompliment. S'autoaplicaran les sancions i inhabilitacions d'aquesta legislació per als ministres que han incomplert les sentències? No, perquè els damnificats són Catalunya, el seu Govern i les entitats socials.

I el que és molt pitjor, els autèntics damnificats són persones en diferents situacions de greu vulnerabilitat atesos per organitzacions socials no governamentals d'àmbit nacional català, que deixaran de rebre aquestes subvencions. Aquest és el greu problema pel Govern de l'Estat espanyol, que són entitats socials catalanes! Una vegada més el Govern espanyol demostra la seva insensibilitat social. Prefereix no subvencionar aquests programes socials que atenen persones en situació de vulnerabilitat si ho ha de fer a través de la gestió de la Generalitat de Catalunya que és qui té la competència exclusiva en atenció social.

No és un antull dels jutges donar ara la raó al govern espanyol, ni que els caigui més bé Alfonso Alonso que la resta de ministres que havien reptat la Generalitat. No, el que ha fet ara l’executiu del PP és una trampa jurídica a mida que permetés al tribunal argumentar una sentència favorable a ell. Els jutges no s’inventen res, sinó es recorre i punt. El que fa molt bé el PP és emprar el seu govern per anar sempre contra Catalunya, en aquest cas afectant la seva gent més vulnerable i les entitats socials.

El darrer decret que s’analitzava en aquest cas, el ministeri es va “oblidar”concretar que les subvencions es destinen al Tercer Sector Social que col·laboraven amb la Secretaria d’Estat de Serveis Socials perquè, d’aquesta manera voldria dir –com reconeix el Suprem- que “incidiria en la matèria d’assistència social i, conseqüentment, en una competència de titularitat autonòmica".

En aquest famós decret, en el text legislatiu, es curen en salut i especifiquen que les subvencions es donen a "programes de necessitats educatives, integració laboral, seguretat ciutadana o prevenció de la delinqüència". Sí, ja sé que en aquest cas també parlem de competències que tracten temàtiques transferides, però què va fer el ministeri? Aquí ve la trampa, va especificar que aquests ajuts es rebrien per part de l'Estat quan “la matèria contemplada en el programa sigui en si mateixa competència executiva de l’Estat o existeixi un element de supraterritorialitat”.

Malgrat que tot aquest enfilall de matisos tramposos fossin vàlids, podem seguir afirmant -com torna a reconèixer el Suprem- que la resta de sentències s’han emès sota criteris diferents. Així que, el govern de l’Estat segueix sense complir la llei. Un executiu "en funcions" que només funciona per generar i fer créixer la pobresa i la desigualtat, que governa d'esquenes als més vulnerables. I que busca la sortida jurídica que sigui, si és per impedir que la Generalitat de Catalunya pugui gestionar uns recursos per atendre millor les persones i pel sosteniment de l'Estat del benestar.

Aquesta situació provocada és un frau als contribuents que, quan posem la creueta "per altres finalitats d'interès socials", ho fem per dotar de més recursos econòmics les entitats socials de proximitat i que puguin atendre més i millor les persones en situació de necessitat. Ara aniran a finançar estructures administratives que allunyen els recursos econòmics de l'IRPF de l'atenció social de trinxera: la més necessària en tots els sentits! Però ja sabem que en el PP de Rajoy tot val per fer-se la seva voluntat. Cada legislatura porta un segell, la del seu Govern, que no acaba mai, passarà a la història com “La piconadora recentralitzadora”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada