Acoso y derribo, en diuen en castellà. El govern espanyol i les forces polítiques afins consideren una prioritat fer un placatge, com els de rugbi, a la política exterior del govern català. Immobilitzar-la d’entrada i després ja en parlarem. Per això hi ha recursos amb un fonament jurídic escàs, que no tindrien de natural gaires possibilitats de prosperar -però que aconsegueixen la suspensió immediata-, que porten al judici del Constitucional no ja decrets i lleis, sinó declaracions de premsa o parlamentàries, com si les opinions poguessin ser suspeses. L’obsessió porta a recórrer coses que fa anys que s’estan fent, i que ara figura que es descobreixen amb gran escàndol. O actuacions que fan totes les comunitats autònomes, però que només es recorren en el cas de Catalunya. El grau d’obsessió només pot tenir una explicació: l’Estat creia que la batalla política desigual en l’àmbit internacional la tenia guanyada sense baixar de l’autocar. I resulta que no. (El debat en la comissió d’afers exteriors del Congrés dels Estats Units sobre el cas català n’és una prova.) L’equip que no guanya demana ajuda a l’àrbitre per immobilitzar el contrari. A veure què fa l’àrbitre. A veure si fa d’àrbitre o de jugador.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada