dilluns, 12 de setembre del 2016

Xevi Xirgo: «Va per tu, Muriel»

Estic convençut, Muriel, que ahir ho vas veure. Ho hem tornat a fer. Ni cansament ni hòsties, amb perdó de l'expressió. Tu ja n'estaves convençuda, i me'n parlaves cada cop que coincidíem esmorzant al bar Campeón de Barcelona, al xamfrà del carrer on hi ha la seu d'El Punt Avui i d'Òmnium Cultural; tenies raó, ho hem tornat a fer i ja som al punt d'inflexió que et veies a venir. Perquè la diada d'ahir (es-pec-ta-cu-lar) no va ser una diada més, va ser un punt d'inflexió del que ha de passar a partir d'ara. Un punt i a part, com diem al títol del diari d'avui. N'estaries orgullosa, Muriel, del convenciment que es respirava ahir al carrer. Estaries orgullosa de la gent, que per tu era el més important, i estaries orgullosa no només del president de la teva entitat, d'Òmnium, i del president de l'ANC, sinó que estaries orgullosa del govern del teu país, que ahir va sortir en ple al carrer i que té un president que es mulla i no té pèls a la llengua. Prepara't, Muriel, perquè ara agafarem velocitat. Són incapaços d'entendre que l'oferta de diàleg que els farà Puigdemont en el debat de la seva qüestió de confiança és la seva darrera oportunitat. No l'acceptaran i el referèndum pactat i acordat l'enterrarem definitivament, de manera que haurem d'agafar velocitat. Ara sí. No ho han volgut a les verdes i ara haurem d'anar a les madures. No serà fàcil. Però, com tu deies, “la llibertat no és negociable”. I som al cap del carrer. Ho hem provat tot. Els ho hem dit cantant, els ho hem dit xiulant i, ja te'n recordes, fins i tot vàrem anar al Congrés a demanar-los-ho personalment. Res de res. Punt i a part. Ho haurem de fer d'una altra manera, però ho farem. Perquè som tossuts, molt tossuts. Ahir vaig veure gent a les concentracions, t'agradarà saber-ho, que portava fotos teves penjades en alguna pancarta. Et tenen present. I per un moment, quan ahir vaig sentir el president Puigdemont fent balanç després de la diada, vaig tenir la impressió que parlava amb tu. “No fallarem”, va dir. Segur, vaja, que també parlava amb tu. No fallarem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada