Vicent Partal: «Dues menes de països»

«Estem tan avesats a criticar tot allò que fan els nostres polítics que, a voltes, ni amb la comparació no som capaços de veure què fan bé»

Observant la sessió d’investidura de Mariano Rajoy d’ahir, tinc la sensació que hi haurà terceres eleccions per Nadal. De fet, tinc la sensació que hi haurà quartes eleccions i tot. Perquè allò que es va veure ahir fou realment fort. La incapacitat espanyola de negociar, de proposar ponts, de bastir aliances és enorme, és única. Fa dies que insistesc a dir que això d’Espanya no és normal. Aquesta setmana mateix, mitjans com ara The New York Times i la BBC també han criticat amb molta duresa la classe política espanyola. L’excepcionalitat de les coses que passen a la carrera de San Jerónimo cada dia costa més de dissimular.

Però avui, mentre esperem la votació de divendres, deixeu-me que aprofite l’espectacle, que faça un elogi i que us demane una reflexió: per favor, doneu valor a tot això que passa al nostre país.

Estem tan avesats a criticar tot allò que fan els nostres polítics que, a voltes, ni amb la comparació no som capaços de veure què fan bé. I mireu, als parlaments del nostre país hi ha una capacitat de consens i de pacte que, vista amb els ulls que miraven ahir això de Madrid, és un autèntic tresor. A les Corts Valencianes, al Parlament Balear i al Parlament de Catalunya, hi veiem una capacitat de fermar aliances, de treballar pel bé comú i de procurar acords que és a anys llum del guerracivilisme madrileny.

Més especialment encara vull cridar l’atenció sobre el govern de Catalunya. El president Puigdemont sempre diu que aquest govern és un govern de Junts pel Sí. Això és cert, però ja em deveu entendre també si us dic que en realitat és un govern de coalició del PDC i ERC. Un govern al qual, com tots sabem, no ha estat gens fàcil d’arribar. Un govern que no és senzill de gestionar. Un govern excepcional en què els uns i els altres han acordat que calia fer l’esforç de treballar braç a braç, perquè l’objectiu general del país ho feia necessari.

La conseqüència que, lògicament, emergeix de la comparació entre allò que passa a Madrid i això que passa a Palma, a València però sobretot a Barcelona és que som dues menes de països diferents. I, veient com van anar les coses ahir a Madrid, he de dir que m’inspira molta més confiança el meu, el nostre. I que estaria bé que, sense abandonar les crítiques i la pressió, això ho poguéssem reconèixer, dir-ho tranquil·lament i àdhuc celebrar-ho.

Font: VilaWeb.cat