Laura Pinyol: «A punt: pel punt i a part»

Cinquena manifestació consecutiva de proporcions incomparables de l’independentisme català. Diumenge, la Diada va tornar a aglutinar centenars de milers de persones en les cinc capitals d’una concentració múltiple i simultània en un clam clar i català a favor de la independència de Catalunya. Un moviment cívic, democràtic, festiu, transversal i intergeneracional que no té cap comparador a escala europea. No hi ha altra causa que sostingui tants anys seguits abocar milers de persones al carrer que s’apunten a una manifestació, compren una samarreta, es desplacen organitzadament i no registren ni un sol acte vandàlic.

Un moviment que té majoria al carrer i majoria al Parlament i ahir brandava un punt de color groc amb un doble sentit: estem a punt (pel que vingui, per la construcció de la república, per fer-ho possible) i ho tenim a tocar (la consecució d’una instrument, la independència, per construir un país millor). I, agraint la tasca ingent i els discursos abrandats dels presidents de l’Assemblea i d’Òmnium, els organitzadors, podria ser també un “punt”, com qui diu “prou” i “punt i a part”. Prou de manifestar-nos per la independència.

Perquè després de cinc manifestacions massives consecutives –que està aviat dit- és l’hora dels fets. Diumenge el relat s’estancava entre el RUI i el full de ruta. El que està clar és que l’independetisme ha tornat a sortir al carrer unit i convençut –perquè sempre hi som i quan toca no fallem- per exigir fil a l’agulla i final d’aquest procés, que ara ja sí, no pot tenir aturador.

Perquè d’ocasions per no aturar-nos i fer evidents que això no és un suflé no en falten. Només cal recordar l’esforç dels mitjans espanyols i dels màxims representants institucionals que han dedicat bona part de les jornades prèvies a advertir que els trams quedarien buits i s’hagin passat les dues jornades següents a comptar a la baixa, com si això fos l’important, l’evidència d’una multitud compromesa, responsable i incansable. Només cal recordar que Espanya té un govern en funcions que no cessa la judicialització de la política. Un estat on el seu màxim representant de la diplomàcia explica que una crisi se supera, d’un atemptat terrorista te’n refàs, però la secessió és irreversible.

Secessió-irreversible: els conceptes. El senyor Margallo torna a ser l’estilet més incisiu que això de la independència va de veres. Perquè ho sap. Perquè li consta. Perquè hi pateix. senyor Margallo: sí, hi som a punt i estem a punt. Anem a totes. Tenim un país determinat, tenim un Parlament amb majoria absoluta, això va de comptar vots i no manifestants. I podran seguir negant-se a posar les urnes, per comptar-nos, d’una manera legal i acordada o d’una manera unilateral. Però els centenars de milers de manifestants de diumenge estem a punt. Pel punt i a part.

Amb la confiança i el coratge de qui sap que en democràcia i en absència de violència, totes les causes polítiques són possibles.

Font: NacioDigital.cat