Espanya només té un discurs

“No és la llibertat la que allibera els ciutadans, sinó la llei.” “Determinats usos de la llibertat poden suposar un perill per a la democràcia.” Són cites erudites, cert. Però en un discurs general d'obertura de l'any judicial tenen una clara intenció. Si més no, la de servir de coartada ideològica a la repressió. En un país com Espanya, que es vanta de ser una democràcia consolidada i exemplar, un màxim responsable d'alguna institució cardinal pot fer aquest discurs i que no passi absolutament res.

Les frases, i d'altres, pertanyen al discurs que va pronunciar ahir Consuelo Madrigal, fiscal general de l'Estat. I tot per acabar qualificant de “desafiament a l'estat de dret” les legítimes i pacífiques aspiracions de milions de catalans. Perquè cal dir-ho un altre cop: més enllà que hi ha molts catalans que desitgen la independència, n'hi ha molt més que només volen ser preguntats. Doncs bé: aquesta aspiració a ser consultats, que és l'essència de la democràcia, s'entoma com un perill i es reacciona amb amenaces.

On queda el discurs que, en absència de violència, es pot parlar de tot? El discurs de la fiscal general de l'Estat, envernissat d'un to de superioritat moral com si els independentistes fossin un grup d'eixelebrats, és la confirmació que hi ha representants del poder judicial –afortunadament no tots– que es posen al servei de l'executiu amb gens dissimulada complaença. Al servei d'una política concreta, sempre. El discurs de la fiscal general confirma la renúncia a la independència judicial però també que es vol resoldre el que els alts funcionaris espanyols qualifiquen de “problema català” amb les eines repressives de sempre, en comptes de fer-ho amb les de la política.

Font: elPuntAvui.cat