divendres, 9 de setembre del 2016

Per què hem de sortir al carrer l’11S2016

És obvi que les concentracions convocades per l’Assemblea i Òmnium per a la tarda de la propera Diada en cinc localitats catalanes és una crida del món independentista a posar en marxa els mecanismes que faran possible l’adveniment de la República Catalana.

No cal ara repetir les raons per veure complert aquest desig: des de la fi de l’espoli econòmic, la necessitat de disposar d’infraestructures pròpies del segle XXI, la capacitat de decisió sobre els nostres recursos, l’allunyament de la xarxa de clavegueram en que s’ha convertit el govern de l’estat… Podríem omplir, sense exagerar, pàgines i més pàgines sobre les raons concretes del nostre desig de llibertat, però ho sintetitzarem en unes poques paraules: perquè som una Nació que vol viure amb dignitat i volem ser protagonistes del nostre futur en un món global.

Cal, però, argumentar per quines raons concretes és important que en aquest moment, setembre de 2016, sortim tots al carrer, oblidant cansaments, desenganys, incerteses, postures còmodes, emprenyades i impaciències. Perquè tot allò que fem els ciutadans només ho podem fer nosaltres, perquè aquesta revolució va començar als carrers i ho acabarem als carrers, empenyent i celebrant-ho massivament. I està a tocar. I no deixarem que ningú, dels nostres o dels altres, ho malmeti.

Posats a sintetitzar-ho en pocs aspectes, podem estructurar les raons de la nostra mobilització a quatre nivells, de més llunyà a més proper:

A nivell internacional: hem de demostrar una vegada més a tot el món la nostra força, la nostra decisió, la nostra capacitat de convocatòria i d’organització per expressar de forma pacífica i irreductible el desig de ser amos del nostre futur i d’aportar tot el nostre bagatge històric i humà per construir un món millor i una Europa millor.

A nivell estatal: Cal que els quedi clar que no acceptem la seva feble democràcia nascuda per evolució del franquisme, amb tots els seus tics imperialistes, la reinstauració borbònica, el retrocés cap el centralisme, la corrupció institucionalitzada i impune, la manca de separació de poders, la guerra bruta contra el procés… I, sobretot, que és impossible creure en una reforma de l’estat, ni de la seva constitució. L’únic encaix possible de Catalunya respecte a Espanya és desencaixar-nos definitivament. Segles d’història ho confirmen.

A nivell nacional: Hem d’exigir unitat a les forces independentistes. No permetrem que es malmeti el nostre esforç, ja sigui prioritzant els objectius de partit per sobre dels objectius de País, ni defugint postures de desacatament institucional davant els atacs de l’estat. Si som on som és per la força de la ciutadania, que ha arrossegat l’actuació institucional. Però és des de les institucions que s’ha de fer el pas, i no deixarem que s’allargassi innecesàriament el procés ni que es permeti l’atac als nostres representants. Nosaltres els defensarem, però ells han de mantenir-se a lloc.

A nivell ciutadà: La mobilització de la Diada és important per tornar-nos a situar al centre del procés. Ens hem de convèncer a nosaltres mateixos de la nostra força, i hem d’entrenar-nos i reforçar-nos mútuament en vista a totes les mobilitzacions que inevitablement ens esperen les properes setmanes i mesos. Com deia el poeta “Res no podran contra un poble unit, alegre i combatiu”. I nosaltres reunim totes aquestes qualitats i més.

Per tot això, l’11 de setembre tots al carrer. REPÚBLICA A PUNT!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada