"Per primera vegada, gent important de l'espai dels Comuns entén, participa i se suma a ser agent desllorigador del conflicte"Abans que el procés faci de procés i arribi a la seva fase de confrontació directa i de desconnexió, ja hem pogut tastar d'alguns dels seus efectes benèfics. Un d'ells molt evident, però molt amagat per la "prensa nacional" aquesta setmana, ha estat la palmària capacitat de la rebel·lió catalana per deixar Espanya sense govern durant gairebé un any.
El parlamentarisme espanyol és un món gramscià d'aquells que ha mort (i encara no ho sap) i que deixa pas a un altre que no acaba de néixer (i que és semblant al dels pares) El bipartidisme caduc guanya eleccions i la nova política busca desesperadament la vella per rascar alguna cosa.
Tot acabaria quadrant si no fos pel procés i aquells diputats principatins que, de ser "la minoria catalana" han passat a ser "la minoria empestada". D'assegurar governabilitats a semblar una mena de Herri Batasuna amb jaqueta, els catalans són ja (i no ho diuen) el primer problema polític de El Reino.
Ho explico perquè sovint oblidem de Catalunya estant, la solidesa del procés polític català i l seva hegemonia. Una hegemonia que, cada vegada més entén (però li costa) que no ha d'expulsar a aquells que se li acosten de forma crítica però lleial. Per exemple, la Via Asens. En Jaume Asens (amb en Joan Giner, que porta una setmaneta guapa, el xaval. Ànims!) plantejava aquesta setmana que el referèndum i les constituents es podrien celebrar el mateix dia amb dues urnes. Com totes les propostes de resolució d'aquest conflicte polític, la Via Asens té riscos, forats i problemes.
El que és rellevant és que per primera vegada, gent important de l'espai dels Comuns entén,participa i se suma a ser agent desllorigador del conflicte sota els dos presupòsits mínims que tots acceptem: que sigui una sortida democràtica i feta des de la sobirania de Catalunya. Jo crec que la cesura política a Catalunya ja no es troba entre independentistes i borbònics sinó entre gent que vol transformacions profundes i gent que s'arrapa a l'autonomia.
El procés mobilitza a part dels comuns i paralitza l'statu quo espanyol. Pas mal pour être un soufflè!El repte doncs és triple de cara a la tardor: mantenir la fermesa exterior (vull dir a/amb Madrid) Consolidar la participació activa de tots els actors i sectors possibles de l'espai dels Comuns per tal de trobar sortides immensament majoritàries i populars al procés català i, no ho oblidem, portar el conflicte en el nivell tàctic, cap a una col·lisió clara entre democràcia i autoritat, perdó, democràcia i autoritarisme espanyol.
Aquesta tardor ens veiem als carrers i les places!
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada