I aquest menyspreu crònic pels ciutadans i pel carrer és el que permet a les elits madrilenyes esbatussar-se, frívolament, pel repartiment de les quotes de poder de l'estat i rodalies, que és l'únic que els interessa de debò. En qualsevol país de mínima tradició democràtica, partits i institucions haurien buscat la manera de presentar una oferta de canvi polític que com a mínim dividís el front independentista i, sobretot, que assegurés la victòria de l'opció unionista en un referèndum impossible d'evitar. Però no. A Madrid opten pel tot o res convençuts que l'estat és invulnerable.
Són aquestes les opcions reals de victòria de l'independentisme català, basades en l'error reiterat de les elits madrilenyes i, especialment, en la manca d'una percepció realista de les profundes transformacions que ha patit la societat catalana en els últims anys. Al món, ningú no mourà un dit per ajudar els catalans, això és cert. Però tampoc no es jugaran res per un estat que ha gestionat catastròficament la seva decadència.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada