dimecres, 24 de juny de 2015

Pregunta: «Els països del món ens faran costat?»

RESPOSTA

Tot fa pensar que sí. Les normes de la diplomàcia internacional obliguen els Estats a mantenir una actitud molt prudent quan es tracta d’un canvi important en un Estat existent. No cal dir que el canvi més important és que una part d’aquest territori esdevingui un Estat propi.

Per això és natural que els representants dels estats siguin molt discrets pel que fa a Catalunya, i vulguin esperar els resultats de la votació abans de pronunciar-se. És cert que hi ha hagut algunes mostres d’animadversió, però els països poden canviar d’opinió i fer-ho de pressa.

Eslovènia, per exemple, va rebre l’amenaça conjunta de la UE i els Estats Units que no seria mai reconeguda i al cap de dos dies proclamava la independència i era reconeguda internacionalment. És membre de la UE i l’any 2008 li va correspondre el torn de presidència.

Un altre exemple interessant en aquest sentit és el de Kosovo. Tot i fer una declaració unilateral d’independència, va aconseguir el reconeixement de 51 estats en només sis mesos. I al final també ha tingut el reconeixement de Sèrbia, l’estat del qual se separava. Paradoxalment, encara no té el reconeixement d’Espanya, que amb aquesta actitud s’ha quedat molt aïllada a Europa.

A pesar de la discreció pròpia de la diplomàcia, hi ha signes que cal llegir amb encert. Aquest és el cas dels Estats Units: Ben Rhodes, assessor de defensa nacional del president Barack Obama, va assegurar: «De vegades l'autonomia funciona, de vegades els pobles esdevenen independents. Al final, cada país i cada grup de població prendrà les seves decisions».

Hi ha més exemples que es poden interpretar de manera semblant. El prestigiós economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, assegura en un estudi recent que «el dret de secessió és necessari per a tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans». I assegura que els beneficis de la independència superen els possibles perjudicis.

Amics al món

Hi ha molts països europeus amb motius diferents per acceptar de bon grat la nova situació i, en alguns casos, fins i tot afavorir-la. Països nous que han passat per un procés similar o que han rebut menyspreu per part de la diplomàcia espanyola, països poderosos que desconfien de la política internacional espanyola, països molt avançats de dimensió menor que prefereixen establir un context amb un nombre d’estats més ampli i països que per la seva condició geo-estratègica trobaran còmode un aliat fiable al mediterrani.

A més, Catalunya disposa de bones relacions amb països d’Àsia i el nord d’Àfrica, a més d’un conjunt de relacions comercials i d’entesa amb el continent americà.

El món no ens farà costat perquè sí. Ja hem vist sovint com hi ha realitats nacionals que no troben una solució definitiva tot i els llargs períodes de reivindicació. Però Catalunya té a favor la seva situació en el marc europeu i la transparència d’un procés pacífic i democràtic que impulsa una majoria social molt clara.

En política internacional no es poden anticipar ficcions. Però tots els interlocutors han deixat clar que, si hi ha un mandat democràtic, Europa i el món entendran que la voluntat de fer un país nou és suficient perquè mereixi el reconeixement.

Fer d’aquest mandat democràtic una expressió prou clara està a les nostres mans quan omplim les urnes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada