dimecres, 17 de juny del 2015

Julià de Jòdar: «Quina mena d’explotadors volem?»

"Estimulat per la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, el discurs de la subordinació del procés català a l’evolució de la política espanyola torna a emprendre el vol"

Estimulat per la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, el discurs de la subordinació del procés català a l’evolució de la política espanyola torna a emprendre el vol; com se sap, ja arran del 15-M, introduir el tema de l’autodeterminació als debats, va costar Déu i ajuda. En els discursos de Teresa Forcades o d’Albano Dante-Fachin, hi ha latent la creença que les classes populars catalanes no tenen capacitat per si soles per tirar endavant un procés d’alliberament social i nacional.

Ens diuen que, com que seran “manipulades” per la burgesia –o la “dreta”—catalana per tapar els seus interessos de classe, el que han de fer és ”unir-se” a les classes populars de l’Estat per canviar la situació, per poder decidir-ho tot. En una paraula: se’ls demana que ignorin el país –els països—on viuen –i les condicions concretes de relacions de classe i nacionals-- per “solidaritzar-se” amb una gent amb qui només coincideixen pel fet de ser súbdits del mateix Estat.

¿O és que haurem d’ajudar a millorar les condicions de reproducció de la burgesia espanyola, sigui quin sigui el seu color o missatge, mentre hem de creure que la catalana és la més perversa, explotadora i corrupta del món? ¿Haurem potser d’ajudar a millorar les condicions de vida de les classes populars castellanes mentre ens subordinem una vegada més a l’asfíxia econòmica de l’Estat espanyol? ¿Qui assegura cap justícia en el repartiment de les càrregues fiscals per territoris, quan la major part de la població espanyola continuarà depenent de les transferències de l’Estat, aconseguides mitjançant l’espoli fiscal?¿Per què hauríem de creure que la formació d’una nova classe dirigent espanyola canviarà la naturalesa de fons de la relació amb els Països Catalans?

Les mentalitats no es canvien de la nit al dia; i la mentalitat espanyola en relació amb la llengua i la cultura catalanes conté un rerefons d’extermini secular. Afeblint, doncs, la nostra posició fent creure que les classes populars catalanes són incapaces d’encapçalar la lluita per la independència, s’afavoreix la possibilitat que es formin coalicions espanyoles entre PP i Ciudadanos, entre PSOE i Ciudadanos, o entre PSOE i Podemos, que serien, pel que fa a la qüestió nacional, més xarop d’estopa. De fet, les especulacions sobre referèndums, reformes constitucionals, i drets a decidir-ho tot, són maneres de fer passar bou per bèstia grossa; i amb el pretext de debatre in eternum la qüestió, mentre esperem què passa a Espanya, hi ha la intenció gens amagada de boicotejar el procés sota la capa de defensar els interessos populars contra la burgesia pròpia... mentre es defensa de sotamà el domini d’un Estat que, amb una o altra mena de burgesies, mai no ha deixat de saquejar-nos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada