dijous, 11 de juny de 2015

Empar Moliner: «Ambaixades andaluses»

L’acord a Andalusia entre Ciutadans i el PSOE promet una cosa que es diu “Estratègia Andalusa de Captació d’Inversions” i que suposa l’obertura de diverses ambaixades autonòmiques a l’estranger. Albert Rivera, recordem-ho, és el que es queixava, tot escandalitzat, dels 27 milions que gasta el govern català en política exterior, un àmbit, deia, “sobre el qual la Generalitat no té competències, però sí diners per gastar en ambaixades catalanes”.

Qui hagi trepitjat algun Institut Cervantes haurà comprovat que, sobretot, s’hi dóna sortida als productes espanyols i en llengua espanyola. El Cervantes no pot divulgar les diverses nacions i cultures que hi ha a Espanya, perquè simplement no dóna l’abast. De vegades hi conviden un autor en català (l’autor en català) o un autor en basc (l’autor en basc). En canvi, hi conviden molts autors en llengua espanyola. I això passa amb els autors, l’oli, els embotits, els pintors o el vi. La cultura andalusa, per cert, com que té la sort immensa d’expressar-se en llengua espanyola, hi està molt més representada que la, per exemple, catalana. De fet, la cultura andalusa ha patit una sort i una desgràcia: el franquisme va assimilar-ne el folklore. Franco va fer que Espanya fos Andalusia i, de retruc, va fer que la resta d’espanyols en patissin un empatx perquè, d’altra banda, el que se’n divulgava era sempre el més bàsic i obvi. Va ser injust per a tothom, però així són les dictadures i així és el centralisme poruc: sempre poda la fulla que creix massa.

Si seguim sent espanyols, doncs, pot passar que tanquin les ambaixades catalanes i facin servir els locals per obrir-ne d’andaluses, de la mateixa manera que es van petar l’Estatut votat al Parlament de Catalunya per la inconstitucionalitat de diversos articles calcats als de l’Estatut valencià. El govern d’Espanya ens fa bullying. Si ens trenquen les ulleres cada tarda podran seguir sent els líders de la classe.

Font: ara.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada