dissabte, 6 de juny de 2015

Jofre Llombart: «Als qui redacten el futur»

"Demano que la nova constitució catalana inclogui el dret a decidir: si algun territori vol deixar de formar part de Catalunya que ho voti i llestos"

Consta que des de fa mesos hi ha un grup de persones d’àmbits molt diversos que estan pensant en el dia després per quan arribi el dia D. Hi ha experts que, amb discreció, estan preveient diversos escenaris per quan Catalunya esdevingui un estat. En una situació de comiat cívic, com Eslovàquia de Txèquia, els preparatius serien rutinaris, però tenint en compte les amables reaccions de l’Estat espanyol a decisions nacionals resulta, com a mínim prudent, anticipar-se represàlies en forma de problemes. Efectivament, malgrat ser al segle XXI i a l’Europa Occidental, cal que un equip consideri la possibilitat que se’ns talli la llum, l’aigua, la telefonia mòbil o l’aixeta de líquid monetari. I evidenment pensar un pla B que, per cert, està perfectament contemplat.

Però passada aquesta fase, i un cop assolida la normalitat logística (que, insisteixo, en un continent civilitzat hauria de durar dos minuts), caldrà redactar i aprovar una constitució, és a dir, el marc legal des d’on dibuixar de nou tot l’ordre jurídic. No sóc enginyer i no puc aportar cap coneixement sobre què fer si ens deixen a les fosques. No he estudiat telecomunicacions i no puc fer res si ens fan una apagada de les comunicacions. Tampoc sóc advocat i poca contribució puc fer a la llei de lleis del nou estat. Però sí sóc amant de la llibertat i testimoni dels últims anys de fer de l’Estat Espanyol. Per això els demano que la nova constitució catalana inclogui el dret a decidir: si algun territori vol deixar de formar part de Catalunya que ho voti i llestos. De fet, el Parlament va aprovar al gener passat la llei d’Aran i que proclama precisament això, el dret a decidir dels aranesos a través de les decisions que prengui el Conselh Generau d’Aran. Aquesta llei la van votar en contra, oh sorpresa, el PP i Ciutadans.

Si s’assoleix el punt anterior ja no serà necessari però tampoc estaria de més deixar clar que no es perseguirà ningú per posar urnes. Vaja, que cap dirigent escollit pel territori hagi de fer front a delictes que poden comportar presó o inhabilitació pel fet d’haver promogut una elecció democràtica. Ah, i si un jutge es dedica a escriure constitucions futures per altres països no caldrà que deixi de ser jutge. Amb que ho faci fora d’hores d’oficina ja n’hi haurà prou.

Pel que fa als símbols, i si algún territori de Catalunya es vol separar de l’Estat (tornem a posar la Vall d’Aran com exemple) que ho reivindiquin tan com vulguin. I si els seus ajuntaments decideixen democràticament posar-ne les banderes a les rotondes, doncs simplement que les posin. I sense limitacions.

I evidentment, que la gent tingui dret a xiular l’himne nacional de Catalunya. I a cremar la senyera, com passa als Estats Units. Allà, els tribunals han resolt que la primera esmena de la constitució (la que sacralitza la llibertat d’expressió) inclou humiliar la seva bandera. I és que per damunt dels símbols hi ha la llibertat. I francament, prefereixo viure en un país que permet xiular els Segadors a un on et busqués la fiscalia per haver-ho fet. Crec, humilment, que per la via de la seducció s’aconseguiran més adhesions que no pas per la de la imposició.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada