dijous, 4 de juny de 2015

Miquel Sellarès: «Pluralitat i fermesa cap al 27-S»

Després de més de 50 anys de militància política sento una gran alegria i il·lusió per l'avenç que fa una part de la nostra nació, Catalunya, cap a la seva normalitat nacional. Estem en el bon camí i la resta de la nació, les Illes Balears i el País Valencià, el 24-M van fer un pas de reconstrucció nacional que els pot permetre recuperar-se d'anys d'intent d'assimilació espanyola que el PP i els aparells d'estat consideraven com a pla pilot per a ser executat a Catalunya amb l'objectiu de canviar, en el futur, la seva correlació de forces. Ara, a Catalunya, tots tenim un deure: no defraudar la bona gent patriota ni tots els patriotes que han lluitat durant dècades i ens han deixat pel camí sense arribar a veure l'horitzó d'Ítaca. Tenim un objectiu: deixar d'ésser una nació invisible al món i convertir-nos en ciutadans normals i sobirans de les nostres institucions lliures per a construir una societat nacional i socialment avançada. D'aquí al 27-S tenim el deure d'anar plegats cap a la independència. És una ocasió històrica dels darrers 300 anys: ens hi juguem el futur i l'oportunitat. El 27-S no és hora de passar comptes, sí ho serà el 28 de setembre, quan haurem de veure quines institucions i persones han entorpit el procés amb la seva incapacitat, incompetència o personalismes. Ja que l'enemic del procés nacional que vivim no és l'Estat ni el nacionalisme espanyol, principalment –que també ho són– sinó una part de la nostra ciutadania acomplexada o al servei del seu negoci, que és Espanya.

L'Estat, amb la seva manca de destresa i d'intel·ligència política, és un dels principals impulsors del sobiranisme. Cal no equivocar-se, d'aquí al 27-S cal treballar molt: tenim una base de més de 2 milions de votants sobiranistes convençuts. Ara cal que ens dirigim al milió (com a mínim) d'indecisos que no són contraris a la independència però que necessiten convenciment i garanties. I tots els sobiranistes ens hem de transformar en agents del convenciment i de les virtuts i els avantatges de tenir dignitat nacional i de voler avançar cap a un projecte social dels més avançats d'Europa.

D'aquí al 27-S, militància i pluralitat d'opcions, però amb el signe més. I sense enfrontaments entre nosaltres. Tindrem, en una Catalunya sobirana, moltes ocasions per a confrontar-nos de manera partidista en projectes i models de país, i aquesta vegada ho podrem fer sense interferències de l'exterior. I farem allò que nosaltres decidim. Seria una equivocació definir massa, ara, la societat que volem, punt per punt. Tindrem temps per a concretar! Si ho féssim ara podríem generar una pèrdua de votants i generar pors al canvi d'estatus.

Els catalans del Principat de Catalunya i de la resta de la nostra nació tenim un problema greu per la cohesió nacional i aquest és la manca de sentit d'estat, i tot el què això comporta. En això també cal treballar-hi des d'avui mateix, tenint en compte que al segle XXI tot ha de ser més fàcil. No assolirem la independència en els segles XIX o XX, un temps en el qual hauríem tingut menys responsabilitats de coresponsabilització en el marc d'Europa i del món. Catalunya l'hem de fer pensant des de la nostra dignitat nacional i sobirania, però també podem aportar la nostra particularitat com a nació, com a poble, com a model econòmic, social i cultural. I això ho podem aportar a la unitat d'Europa i a la coresponsabilització de les tasques i responsabilitats del món que ens envolta. Treballem-hi. Aquest any no hi ha vacances. Fermesa i il·lusió cap al 27-S.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada