divendres, 19 de febrer del 2016

Xevi Xirgo: «Nosaltres anem passant»

Potser ja ho he dit en alguna altra ocasió, però hi ha una frase del president Puigdemont que a mi em meravella. I és aquesta del “mentrestant, nosaltres anem passant”. L'ha dit al Parlament, l'ha dit en alguna entrevista i ahir la va tornar a repetir a can Basté. Si els he de ser sincer, expressions afortunades i pensades a banda (com la de “gràcies, TC, amb tu va començar tot”), aquest “nosaltres anem passant” a mi em sembla tota una declaració d'intencions, molt més important del que pot semblar d'entrada. Amb el president Mas, que jo no tinc cap dubte que és independentista encara que sigui dels de la darrera fornada (i benvinguts siguin ell i els que siguin, només faltaria), amb el president Mas, deia, les expressions sobre el procés eren una mica més críptiques, enrevessades, i estaven sempre subjectes a interpretacions posteriors. Perquè alguns no se'l creien, perquè d'altres es pensaven que si deia el que deia era per una estratègia oculta o, simplement, perquè ell dosificava i meditava els passos. Puigdemont ho ha fet diferent des del primer dia. Perquè ve més desacomplexat i potser perquè el que diu ja ho deia fa trenta anys. És més planer, menys críptic i menys interpretable. Ahir a can Basté va contestar tot el que li van preguntar, del dret i del revés, i va fintar tot allò que havia de fintar. Però amb aquest “i nosaltres anem passant” que diu de tant en tant (ahir va inaugurar també el “nosaltres tirem milles” en parlar del tip de riure aquest del TC amb Exteriors) deixa clar a quina teulada hi ha la pilota en aquests moments. Hi haurà una oferta de l'Estat? Què passarà si el TC diu no sé què? Què passarà si a Espanya governa aquest o governa aquell? Què passarà si un dia hi ha referèndum? Què passarà si no hi és? Ho respon tot però sempre deixa clara una cosa. Si ha de venir una oferta, que vingui. Si hi ha d'haver un referèndum, que vingui. Però el govern que ell president no esperarà res ni ningú. Anirà fent, tirant milles perquè, diu i repeteix, “nosaltres anem passant”. Amb Mas algú es pensava, crec que erròniament, que el govern encara esperava alguna cosa. Amb Puigdemont, no. Deixa clar que, diguin el que diguin, faci el que faci el TC, “nosaltres anem passant”. És tota una declaració d'intencions. Planera i entenedora.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada