“Gràcies, Tribunal Constitucional, amb tu va començar tot.” Amb aquestes paraules el president Puigdemont finalitzava ahir la seva valoració del que ha estat el darrer, no pas l'últim, acord adoptat per l'alt tribunal respecte a una iniciativa del govern, avalada prèviament pel Parlament: la creació del Departament d'Afers Exteriors. Molt ha plogut des del dia que va començar tot, des d'aquell 28 de juny del 2010 en què l'alt tribunal cridat a guardar les més que sacrosantes essències d'una Constitució nascuda d'un pacte que buscava que ningú prengués mal, va tombar allò que s'havia acordat democràticament: primer al Parlament i després en referèndum. Amb la sentència de l'Estatut aprovat el 2006, el Constitucional va prémer, sense ser-ne conscient, el botó de la desconnexió. I la prova és on ens trobem ara. En els darrers anys, el PP, en ocasions amb el suport explícit del PSOE/PSC, no ha fet altra cosa que portar davant del TC tot allò que emanés del Parlament o del govern que anés en contra de la seva Espanya unida. Fins a convertir-se en un automatisme que, lluny de donar valor als recursos, no ha fet altra cosa que devaluar-los i convertir-los en la rebequeria de torn del PP.
El Constitucional, el tribunal que va passar per sobre de la sobirania del poble català, s'ha convertit per obra i gràcia del govern espanyol, en l'espai destinat simplement a tombar, dia sí dia també, les decisions adoptades pel govern català. I tant és si es tracta de competències reconegudes pel tant escapçat Estatut, que tot s'hi val si és per posar bastons a les rodes a les legítimes i democràtiques aspiracions d'un poble. El Constitucional, agradi o no a Madrid, és tribunal, però d'altura no en té gaire. La independència que se li suposa és cada cop més qüestionada per unes decisions que li vénen teledirigides pel govern popular. Va prémer el botó de la desconnexió, i li agradi o no, cada acord que pren, cada sentència que dicta, l'amplifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada