Ramón Cotarelo: «Catalonia rules ok»

Per aquells que segueixen la política espanyola, el què està succeint en les relacions amb Catalunya ha de provocar-los veritable gaubança. Quan van preguntar a Rajoy què pensava sobre el fet que hi hagués un milió i mig de catalans a la Diada, demanant la independència, va contestar, amb la seva sorprenent intel·ligència, que era un rebombori. Es tractava de l'habitual menyspreu tenyit d'ignorància de l'oligarquia espanyola en relació a Catalunya. Si els catalans donen la llauna, el nacionalisme espanyol tanca files i Santiago de España farà la resta, com Clavijo. No tenim temps que perdre perquè ens espera la unitat de destí en l'universal.

Avui el de l'algaravia no sap què fer, a punt del desnonament a La Moncloa, d'on no vol marxa, enfrontat a tothom, amb el pacte anticatalà del PP, el PSOE i C's a punt de trencar-se segons plora preocupat "El País", no té ni idea de com desactivar la bomba de rellotgeria dels 18 mesos per a la ruptura i que és el que condiciona de forma absoluta la política d'Espanya fins al punt que el desastre de la crisi i l'espoli perpetrat per una banda de delinqüents passen a segon pla. Això sí que és un "tic-tac" i no el que inventava Podemos.

La situació d'Espanya és deplorable. No només manca d'estadistes, sinó de mers polítics capaços d'entendre el món en el qual viuen i no dir tonteries. El govern, format per advocats de l'Estat, i d'altres espècimens, creu que la política d'un Estat modern es resol amb invents del contenciós administratiu. Així, enfront de la crisi constitucional que planteja Catalunya, que afecta a l'estructura mateixa de l'Estat i el seu principi de legitimitat, respon amb recursos i contrarecursos i conflictes de competències en el seu corresponent paper timbrat, visat, legalitzat, compulsat i registrat. Movent agutzils, procuradors per frenar en les coves judicials, a la desesperada, l'acció parlamentària en representació d'un poble en marxa.

I ho fa davant un Tribunal Constitucional desprestigiat i deslegitimat per estar presidit per un militant del mateix partit del govern que recorre davant d'ell perquè li busqui una sortida al que no la té. Un Tribunal Constitucional que, amb la seva incompetent sentència del 28 de juny de 2010 en la qual negava la condició de nació als catalans, perdia tota la seva autoritat a Catalunya. Un òrgan reduït a la condició d'una oficina de blanqueig judicial, per donar una disfressa jurídica (sense aconseguir-ho) a les arbitrarietats polítiques del govern espanyol. Aquest es val per a això d'una llei de reforma del Tribunal, imposada amb la seva majoria parlamentària absoluta i que avui està impugnada davant aquest mateix Tribunal.

El del rebombori el té a casa i no sap com sortir d'ell. Perquè, entre altres coses i encara que no dóna crèdit a la situació, Catalunya i els partits independentistes catalans tenen la clau de la formació del govern d'Espanya.

En les còmiques converses entre forces polítiques espanyoles per formar govern, Podemos esgrimeix com a base decisiva per postular-se d'interlocutor del PSOE en detriment de C's que és l'únic que pot negociar amb els independentistes catalans perquè, si aquests no volen, a Espanya no pot haver-hi "govern de progrés". Una altra petulància i falsedat dels morats. No són ells els qui poden negociar amb ERC i DiL sinó En Comú Podem i, en concret, Domènech, que no és el mateix. De fet, no és segur que En Comú Podem voti amb el grup de Podemos al Parlament espanyol segons quines coses.

I negociar què? Doncs exactament una abstenció dels independentistes catalans en la investidura d'un hipotètic govern d'esquerres espanyoles. A canvi de què? Aquí està el problema: a canvi de res. Perquè l'única cosa que caldria oferir-los seria un govern "de progrés" que acceptés un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Per a molts independentistes tal oferta ja no té interès doncs creuen haver passat aquesta etapa i només pensen en un referèndum organitzat per ells sobre la Constitució de la República catalana. Però, encara que ho acceptessin com una espècie d'assaig de l'altre, com convencerà Podemos al PSOE per fer el referèndum? Sánchez és tan unionista com Rajoy, Rivera, Rubalcaba o Díaz. L'oferta no solament pretén abusar de la bona fe d'ERC i DiL sinó també de la del PSOE en cas que la tingui. Per molt que Podemos s'anomeni Podemos, la paraula no fa la cosa i la veritat és que no poden.

Resultat final: els independentistes tenen el govern de Catalunya i apliquen el full de ruta a la independència. Aquest trajecte serà més tranquil i afable si a Espanya no hi ha govern que pugui obstaculitzar-ho. I la clau per decidir si a Espanya hi ha o no govern, o cal convocar noves eleccions la tenen aquests mateixos independentistes que governen a Catalunya.

Puigdemont llança el desafiament que a Madrid només aniran a negociar la data de la independència. Amb l'afegit que seran ells també els qui decideixin quina data serà aquesta.

Font: elMon.cat