Hi ha qui explica el creixement del sobiranisme per la crisi de les infraestructures del 2010. Seria absurd no tenir-ho en compte, per bé que el sobiranisme ha crescut per una suma d'iniquitats que els diversos governs espanyols no han sabut resoldre per manca de voluntat política. Hi ha un principi que les autoritats espanyoles no volen reconèixer de cap de les maneres i és que el dèficit fiscal i d'inversions ha repercutit en el benestar dels catalans.
Quan anava cap a la feina, les emissores d'aquest país es feien ressò de l'enèsima incidència en els trens de rodalies. Va ser un nou matí de caos que va repercutir en el metro de Barcelona i, per tant, a la mobilitat d'un munt de ciutadans. Aquest cop el problema no van ser les antigues i "rovellades" catenàries, ni una avaria en una de les línies d'una sola via, ni tan sols un robatori de coure, ara tan habitual. La incidència va ser provocada per un incendi en una estació abandonada on viuen des de fa anys persones sense sostre. Una estació plena de merda, per dir-ho literalment.
Un dels tertulians habituals d'una d'aquestes ràdios, un personatge que no sap guardar secrets, es lamentava del fet que els sobiranistes aprofitarien l'incident per atacar Espanya. Hi ha nacionalistes espanyols a qui sovint els preocupa més la pàtria que la sort dels ciutadans que hi viuen. L'incendi no ha provocat víctimes, però hauria pogut passar, perquè en l'estació fantasma hi dorm gent, els exclosos de la societat, i els que l'haurien de mantenir neta ni tan sols se'n preocupen.
Qui és el responsable de tenir una estació sota terra sense control? Qui és el responsable que les catenàries siguin gairebé de fa cent anys? Qui és el responsable de les vies? Qui és el responsable, en definitiva, de les infraestructures de Catalunya? Quan ahir escoltava les declaracions del Ricard Font, el Secretari de Territori i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, ell mateix va dissipar els dubtes que pogués tenir tothom. La responsabilitat és de l'estat, mentre que el Govern de Catalunya té unes competències molt limitades, cosa que faria que fos molt injust atribuir-li la responsabilitat principal en el que ha passat.
Aquest és el problema. Aquest és sempre el problema. La dependència de Catalunya d'un estat ineficient ens enfonsa en la misèria, fa perdre competitivitat a l'economia i ens aboca al tercermundisme. Catalunya té molts dèficits d'infraestructures, però bàsicament ferroviàries. Ho van denunciar entitats i persones dels àmbits econòmic, acadèmic, cultural i ambiental en el famós manifest subscrit el 24 de novembre del 2010.
Enguany farà sis anys d'aquella protesta massiva i pacífica de persones i entitats moltes de les quals encara no eren explícitament sobiranistes, i el més calent és a l'aigüera. Som on érem o fins i tot estem pitjor. L'estat on ens ha tocat de viure no és que no ens protegeixi, és que va decididament en contra del nostre benestar. Cal que ens en separem per desfer-nos d'una relació tòxica la maldat de la qual no és tan sols conseqüència de més o menys inversió en Rodalies, sinó que ha esdevingut un problema de deixadesa de les funcions que tota administració ha de tenir envers la ciutadania. L'estat no és neutral. Si no està a favor dels ciutadans és que hi està en contra. A Espanya l'estat està contra Catalunya. Per això és més que lícit buscar l'estat propi. I en això estem. Una dia ens hem de manifestar al passeig de Gràcia de Barcelona, un altre dia a Amposta i l'endemà a Vilanova i La Geltrú o a la ciutat de Vic, que pateixen el dèficit crònic de Rodalies.
Font: mon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada