Els dos moviments no deixen de ser gestos d'un Estat que segueix al peu i a la lletra la més pura idiosincràsia espanyola, la de l'"ordeno y mando". Es continua actuant com un imperi davant d'unes colònies que necessiten tenir clar qui té la paella pel mànec. Vaja, que segueixen igual que a finals del segle XIX, i res es va aprendre a la guerra de Cuba.
A aquestes alçades, els dirigents estatals ja no poden escudar-se en què les antenes amb Catalunya estan avariades. Saben perfectament que a Catalunya s'ha articulat un projecte polític que hi és per quedar-se. I el que no es pot entendre és com la testosterona impedeix de tal manera als espanyols de comportar-se com va fer Anglaterra amb Escòcia. Els anglesos van permetre el referèndum i es van dedicar a seduir el públic escocès. Difícilment, anul·lar els usos lingüístics de l'administració i marcar paquet davant la segona autoritat del Principat hauria format part dels seus plans.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada