Cap avís, requeriment, notificació, ni querella presentada va evitar ahir que els partits i les entitats independentistes obrissin la campanya electoral de l’1-O amb un acte multitudinari al Tarraco Arena. “On són les paperetes? Les paperetes on són?”, cantaven amb un somriure burleta milers de persones. L’Estat espanyol ha optat per intentar aturar el referèndum amb una bel·ligerància extrema que amenaça drets fonamentals, evidencia la fragilitat de la democràcia d’Espanya i complica l’empatia de la Unió Europea amb Madrid, tot i els interessos compartits. A Madrid semblen ignorar que el nombre de persones investigades i detingudes serà inversament proporcional a l’efecte perseguit. La desobediència, com més massiva, menys punible és. Però si una cosa es demostrava a Tarragona és que, en realitat, les totpoderoses institucions de l’Estat no poden exercir la força bruta amb la impunitat que voldrien. I és per això que no van poder prohibir els actes d’inici de campanya d’arreu del país. L’Estat demostrava que ni amb mesures coercitives pot controlar ara mateix Catalunya. Els catalans a l’estranger ja voten, s’ha fet el sorteig dels membres de les meses, hi ha més de 47.000 col·laboradors, la web de l’1-O és oberta. “Estem fent el míting il·legal més important de la història d’aquest país”, etzibava Jordi Sànchez. A Rajoy no li deuen quedar ungles per mossegar-se. Com respondrà ara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada