dimarts, 19 de setembre del 2017

Arturo Puente: «I Espanya va triar la força»

«S'ha acabat apostant per la resposta dura al referèndum per respondre al clima polític a Espanya, però no està exempta de riscos»

Mariano Rajoy és un polític hàbil. Hi ha molta gent que no s’ho creu, això, o que no s’ho ha cregut durant molt de temps. I aquest és precisament un dels grans actius del president espanyol. Però la seva principal fortalesa no és aquesta sinó la capacitat de llegir el sentit comú de l'electorat espanyol, entès com les preferències polítiques no només del seu electorat, que és ampli, sinó també d'un part del país que potser mai el votaria però que tendeix a refugiar-se en posicions de consens.

Divendres passat Rajoy va pronunciar un discurs que és un exemple paradigmàtic d'això. Va ser a Barcelona, ​​davant la plana major del seu partit a Catalunya, i només unes hores després que el seu govern anunciés la supressió de l'autogovern econòmic com a mesura extraordinària davant la sortida de les institucions catalanes del marc constitucional.

Rajoy va dedicar mitja part de la seva intervenció a explicar una mena d'història recent de Catalunya segons ell mateix, que, encara que certament no fos molt justa amb la realitat, contenia a grans trets els elements centrals de l'explicació que l’opinió pública espanyola es dona a si mateixa sobre com Catalunya ha arribat fins aquí. Després d'això, la segona part del seu discurs es va basar en prometre mesures contundents contra l'independentisme i l'amenaça directa d'arribar "fins on no vol arribar" si la situació l’obliga.

Però el govern espanyol tenia una via alternativa, un camí “suau” contra el referèndum pel que apostava a Espanya l’entorn Podem i a Catalunya l’entorn dels "comuns". Aquesta via es resumeix en no donar-li cap importància a l’1-O, no escalfar-lo política ni simbòlicament, deixar simplement que succeís, que es fes sense pena ni glòria, intentar que fos un fracàs de participació i, al dia següent, sortir a reclamar un referèndum com si res hagués passat.

Tant la via dura com la via suau tenien avantatges i desavantatges. La fortalesa de la primera és que pot acabar físicament amb el referèndum militaritzant el país i suprimint un grapat de drets polítics. El desavantatge és que els costos d'això són, a Espanya, difícils d’estimar, però segur enormes a Catalunya. La via suau, en canvi, podia aconseguir deslegitimar el referèndum sense necessitat de treure urnes per la via dels arguments, amb les famoses garanties. Per contra, deixava fora de control la possibilitat que el resultat fos prou rotund com perquè no es pogués desqualificar amb pretextos.

Finalment s’ha apostat per la resposta forta. S’ha decidit així és perquè és el que llegeix que està en el sentit comú de l’electorat espanyol, el punt de consens de l’opinió publicada. Rajoy deu encertar en aquesta avaluació quan apostant per això té una majoria reforçada de més de dos terços al Congrés, tots els ressorts de la justícia, els cossos policials estatals i municipals, als principals grups de comunicació, i, en definitiva, un bloc favorable majoritari i sense fissures.

Espanya ha triat la força perquè, després del també acte inèdit de força de la Generalitat, en l'imaginari polític espanyol s'ha instal·lat la necessitat d'una victòria policial, moral i rotunda sobre l’independentisme, al preu que sigui.

Aquesta elecció no té ja marxa enrere i, ara, comença a revelar-se la cruesa dels seus inconvenients. Un cop s’han prohibit les urnes, un cop s'han imputat a 700 alcaldes, un cop les forces policials registren empreses, entren en els mitjans de comunicació, confisquen material electoral, desmantellen paradetes informatives, identifiquen a l’oposició o suspenen actes polítics, l’Estat ja no pot fer una altra cosa que fer-ho tot, el que sigui, per evitar que el dia 1 hagi urnes. Perquè, si el Govern aconsegueix que n’hi hagi, de la forma que sigui, no es pot descartar que la repressió de la campanya sigui resposta de forma massiva en forma de participació. I, si l'1-O aconsegueix una bona dada de participació en aquestes condicions, la via suau de la deslegitimació amb arguments ho tindrà francament difícil a posteriori.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada