“Sé que no estic actuant com un líder d’un estat democràtic, però ara no em queda altra sortida. No he sabut donar alternatives als catalans i ara el tema se’ns n’ha anat de mare. Estic convençut que si anys enrere hagués cedit amb aspectes econòmics i competencials per a Catalunya, hauríem arribat a una sortida pactada amb el president Artur Mas i el suflé de l’independentisme hauria disminuït considerablement. Però en lloc d’oferir ponts de diàleg m’he tancat en banda i he deixat fer... qui dia passa any empeny. Vaig creure que ignorant als catalans, tot plegat quedaria en no res i que se resoldria sol tal com he fet en altres assumptes d’Estat, però no ha estat així.
Des del 2012 milions de catalans han sortit al carrer cívicament per demanar al meu govern l’opció de convocar un Referèndum per expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya, i la meva resposta sempre ha estat “no”. Creia que els catalans s’esgotarien de tot plegat, però no ha estat així. M’he mantingut ferm i no he cedit a les seves peticions. El meu discurs és que “convocar un Referèndum és il·legal” i jo, tot i que estava a les mans del meu govern, no he fet res per canviar-ho. Sóc conscient que podria haver fet el possible perquè es convoqués, però... i si arriba a guanyar el SÍ? No me la podia jugar, millor insistir que és il·legal la seva convocatòria, posar tots els pals a la roda possibles, explicar a Europa que aquests catalans no poden anar per lliure... Però, renoi, aquesta gent no es donen mai per vençuts. És més, crec que la nostra política de no escoltar-los no ha fet més que multiplicar el nombre d’independentistes. N’hi ha més que mai i crec que encara n’hi haurà més. Han arribat molt lluny i ara m’adono que van de debò, que no s’aturaran. Tenen més ganes de votar que mai. Només puc que tornar a tirar dels amics del Tribunal Constitucional i de les forces de seguretat per evitar que els catalans facin un pas més. Investigar als càrrecs de la Generalitat i posar tota la Generalitat en fals. He de mantenir-me ferm i dir que “la desobediència és un acte totalitari”.Els dolents són ells que només volen opinar i nosaltres som els bons, som els que sabem governar però... ja no m’ho crec ni jo. No he sabut gestionar aquesta empresa, i ara no em puc fer enrere. Què diria la premsa internacional si ara se m’acut dir que vull trobar una solució pactada abans de l’1 d’octubre? Seria de mal governant si ara li ofereixo al president Carles Puigdemont seure, parlar-ne i pactar la millor sortida possible? És clar, ara aquesta gent ja no volen renunciar a votar... i jo què puc fer? Em puc tirar enrere... Seria de mal governant? Perquè... què diran de mi els llibres d’història? Em jutjaran? Aprovaran la meva gestió en aquest conflicte? No he donat la talla, ho sé, però no tinc altra sortida. Aniré a totes i, si cal, treure’m els tancs i posarem al president Puigdemont a la presó! Però que passarà si ho faig? Encara serà pitjor, no ho puc fer, estem en democràcia i això sembla una dictadura. No sé què fer. Sé que la solució està a les meves mans, jo sóc el president del govern espanyol, però no en sé més.”
Aquesta podria ser una probable confessió del president Mariano Rajoy, però no ho és. Aquest text és simplement fruït de la imaginació de qui signa aquest article. Un articulista que, com molts catalans, fa temps que li diu al president Rajoy que mai és tard per ser un bon governant i saber escoltar i evitar la confrontació política i social. No oblidem que som al segle XXI i vivim, en principi, en democràcia. Només esperem dels polítics que actuïn com a tals i que estiguin a l’altura de les circumstàncies. Que sàpiguen escoltar el clam majoritari o molt representatiu de la ciutadania. Perquè cap govern ni la Guàrdia Civil aconseguiran afluixar la demanda de milions de catalans. Només demanem votar.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada