Iu Forn: «Ara depèn de nosaltres»

Fins ara la iniciativa era de l'Estat. Podia usar tota la seva força per aturar el que fos. Si calia el TC, el TC. Si calia el Tribunal de Cuentas, endavant. Si calia qualsevol altre estament judicial, ja tarden. Si calien proves falses, departament de clavegueres. Si calien portades difonent les proves falses, truqui els periodistes Marilyn i a les seves ordres.

Era allò que “La llei és sagrada. I, oi que la llei no permet creuar un semàfor en vermell? Doncs si se'l salta, la llei ha de castigar-lo”. Que sí, que estem d'acord, però aquí hem oblidat que aquest semàfor ha estat funcionant amb un comandament a distància que permetia canviar els colors a gust. I el comandament el tenien ells. I l'ha usat com els ha convingut. Sense cap mania.

Exemples?

 “Per canviar la Constitució cal seguir uns tràmits i bla, bla, bla...” i quan els va convenir, la van canviar en una nit i entre dos conspirant per telèfon. “La independència del TC i bla, bla, bla...” i quan els va convenir convertir aquest tribunal en un òrgan polític van canviar la llei amb únics els vots d'un PP amb majoria absoluta i l'oposició de TOTA la resta de la cambra. “Nosaltres no apliquem l'article 155...” i quan ha convingut han intervingut els comptes de la Generalitat, han vulnerat drets com el de correspondència, reunió i expressió i han enviat la Guàrdia Civil als mitjans de comunicació. Ah, i sense passar cap control polític com sí que cal per llei amb el 155. “Nosaltres garantim l'Estat de Dret” i quan ha convingut han enviat la policia espanyola (CNP) a intentar entrar a la seu d'un partit polític (la CUP) sense cap manament judicial o han passejat detinguts caserna amunt, caserna avall sense que els advocats d'aquestes persones sabessin on eren els seus clients. “Aplicarem la proporcionalitat” i quan ha convingut han detingut un senyor normal i corrent i que treballa en una Conselleria d'Economia amb diversos cotxes camuflats fent una acció de pel·lícula al mig de les rondes de BCN. I, ja que hi som, justifiquen el que està passant ara dient que quan va aprovar la llei del Referèndum i la de la Transitorietat, el Parlament va vulnerar la llei, els drets dels diputats i el bla, bla, bla... Bé, serem generosos i oblidarem que durant mesos això s'ha intentat fer per una via “normal” i que s'han posat tots els impediments possibles. I oblidarem decisions judicials i de Fiscalia basades en intencions i suposicions que farien avergonyir els germans Dalton. Ho oblidem, doncs, i anem a l'argument més despullat possible: el que va fer el Parlament és un invent del Congrés dels Diputats que va començar a usar-se allà. Per tant, prou ja d'acudits d’Arévalo.

Tot això ha estat així fins ara. Però des d'ahir, la situació ha canviat. Ni el TC, ni el Suprem, ni cap tribunal, ni les clavegueres de l'Estat poden aturar milers de persones sortint als carrers de totes les ciutats i pobles de Catalunya. Ara la partida es juga en aquest terreny. I ells saben que no poden creuar segons quina línia perquè seria el seu gran “error”, el famós error del que tothom parla.

Poden bordar. Molt fort. Però si mosseguen, perden. I ho saben. Una sola queixaladeta és la seva derrota. Per això borden tan fort, per fer venir por i perquè no poden anar més enllà.

Si la gent persisteix, la gent guanyarà. I caldran sacrificis, sí i tant, però si la gent abandona, la gent perdrà. L'única lluita que es perd és la que s'abandona. I llavors no valdran lamentacions: “oh, és que Madrit(concepte)...”. No, no, de Madrit res. De res. Ara depèn de nosaltres.

Font: elNacional.cat